Revisió del 19:06, 15 ago 2015 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot treu enllaç igual al text enllaçat ← Edició anterior		Revisió del 23:21, 18 feb 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.849 edits m →‎top: Canvis menors, neteja, replaced: segle VII → {{segle\|VII}} , segle VI → {{segle\|VI}} , segle V → {{segle\|V}} , en lloc de → en comptes de AWB Edició següent →
Línia 3: '''Halicarnàs''' (llatí '''''Halicarnassus''''', grec '''''Ἁλικαρνασσός''''') fou una antiga ciutat grega a la costa de l'[[Àsia Menor]] (a [[Cària]]), al golf Ceràmic ([[mar Egea]]). Fou una colònia de la ciutat de [[Trozen]] (a l'[[Argòlida]]) fundada vers el [[1000 aC]] i fou una de les ciutats que van constituir l'[[Hexàpolis dòrica]] (les altres foren [[Cnidos]], [[Kos]], [[Ialis]] (Ialysos), [[Lindos]] i [[Camir]] (Camiros). Era situada a l'istme de Zefírion (llati ''Zephyrium'') i inicialment es va dir ''Zefíria'' (''Zephyria''). La ciutat tenia almenys dues o tres fortaleses quasi impossibles de conquerir, i la principal era Salmacis, en una roca a la part nord de la ciutat: una altra era Arconnesos, suposadament en una illa enfront del port (avui Orak Ada). [[Fitxer:Bodrum location.png\|thumb\|160px\|Localització d'Halicarnàs.]] A causa d'un conflicte religiós (un esportista es va quedar amb el trofeu que havia guanyat en ~~lloc~~comptes de dedicar-lo al deu Apol·lo, com era tradicional) i de les seves afinitats jòniques, fou exclosa de la Lliga Dòrica vers el {{segle \|VII}} aC, lliga que va passar a anomenar-se ''[[Pentàpolis dòrica]]''. Al {{segle \|VI aC\|-\|s}}, fou sotmesa al [[regne de Lídia]] fins a la seva caiguda i va passar a [[Pèrsia]] el [[546 aC]]. A començaments del {{segle \|V aC\|-\|s}}, amb la revolta de Jònia, es va independitzar, però es va haver de sotmetre altre cop a Pèrsia vers el [[494 aC]], si bé va conservar la seva autonomia interna i la seva prosperitat i força; en aquests anys, depenia del sàtrapa de [[Sardes]] o Lídia. [[Ligdamis I]] o Lygdamis va assolir la tirania el [[494 aC]]; la seva vídua (o filla) [[Artemísia I de Cària\|Àrtemis I]] la Valenta va lluitar al costat de Xerxes en la [[batalla de Salamina]]; Ligdamis fou nomenat sàtrapa de Cària (satrapia de vegades independent i d'altres subsatrapia de Lídia) i els seus descendents van governar tota Cària, amb una certa independència de Pèrsia fins que, el [[386 aC]], els perses en van assolir un domini més directe; el sàtrapa o sobirà més conegut fou [[Mausol]], (que va traslladar la capital de [[Milàs]] a Halicarnàs), la dona i germana del qual, [[Àrtemis II de Cària]], li va erigir un [[mausoleu\|monument funerari]] que ha donat nom a aquestes edificacions per la seva esplendidesa (conegut com a ''[[Mausoleu d'Halicarnàs]]'', fou considerat una de [[les set meravelles del món antic]]). La dinastia grega de Cària, tot i que va imposar l'hel·lenisme i la llengua grega, va romandre fidel als perses. Quan [[Alexandre el gran\|Alexandre el Gran]] hi va arribar, una reina, de nom [[Ada de Cària\|''Ada'']], resistia a Alinda en el partit favorable als perses que, encapçalat per son germà [[Pixòdar]], l'havia deposat un parell d'anys després de la mort del seu marit [[Idreos]] (mort vers el 344 o [[343 aC]]) i que continuava en el poder sota el sàtrapa [[Orontobates de Cària]], un noble persa gendre de Pixòdar. Ada va acollir Alexandre i fins i tot el va voler adoptar com a fill. Els macedonis van derrotar Orontabates i després el seu successor [[Memnó de Rodes]], un grec al servei de Pèrsia, i van restablir com a reina Ada ([[333 aC]]), fins al [[326 aC]]. Halicarnàs fou assetjada i destruïda i els habitants es van refugiar a l'acròpoli de Salmacis, que fou incendiada. La ciutat no es va recuperar d'aquesta destrucció, tot i que va poder ser reconstruïda aviat. En endavant, només fou esmentada en relació al mausoleu.

Halicarnàs: diferència entre les revisions