Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya: diferència entre les revisions

L'Arxiu Gavín fou creat i gestionat pel mateix Josep Maria Gavín almenys fins a l'any 1985. La [[Generalitat de Catalunya]] adquirí entre 1985 i 1987 bona part del fons documental de l'arxiu, però deixà a Josep Maria Gavín com a dipositari i gestor.<ref>{{Ref-web|url = http://cultura.gencat.net/arxius/butlleti/hemeroteca/docs/arxius51.pdf|títol = L'Arxiu Gavín s'instal•la al monestir de les Avellanes|consulta = 16/02/2015|llengua = Català|editor = |data = 2007}}</ref> Entre 1987 i el 2008 l'arxiu va augmentar considerablement el seu fons. A finals dels anys noranta, Gavín inicià la recerca d'un espai on allotjar de forma permanent i definitiva el seu arxiu. Després de l'intent fracassat de portar l'arxiu a Tàrrega<ref>{{Ref-web|url = http://www.vilaweb.cat/noticia/258845/20010607/tarrega-larxiu-gavin.html|títol = Tàrrega serà la seu de l'arxiu Gavín|consulta = 16/02/2015|llengua = Català|editor = |data = 07/06/2001}}</ref> i a altres poblacions, l'any 2007 s'acordà el trasllat de l'arxiu al monestir de [[Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes]]. Des de llavors l'arxiu es gestionat pels Germans Maristes amb la col·laboració del [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]]. L'arxiu s'integra dins dels Sistema d'Arxius de Catalunya.

== Història Arxivísticaarxivística ==

El fons documental més emblemàtic de l'Arxiu Gavín és el que agrupa les fotografies de les esglésies de Catalunya, Catalunya del Nord, Andorra i Franja de Ponent.<ref>{{Ref-web|url = http://www.raco.cat/index.php/Espais/article/view/91392/159237|títol = Josep Maria Gavín, un col·leccionista d'excepció|consulta = 16/02/2015|llengua = Català|editor = |data = }}</ref>

Entre 1947 i 1997 Josep Maria Gavín va recórrer totes poblacions d'aquests territoris fotografiant tots els espais de culte cristià, estiguessin en actiu o no. En total 26.444 esglésies fotografiades. Paral·lelament a aquesta tasca, Gavín va començar a confeccionar altres col·leccions: el recull de premsa de pobles catalans, les postals, les Nadales, etc. Recollir i organitzar tot aquest fons documental li suposava un gran treball, que es podia fer gràcies a diversos voluntaris que col·laboraven a l'arxiu. Finalment, l'excedència laboral a partir de 1985, va permetre a Gavín la dedicació exclusiva a l'arxiu. A partir d'aquest moment s'amplia el número de col·leccions, així com el nombre de donacions, i de voluntaris.<ref>{{Ref-web|url = https://arxiugavin.wordpress.com/2011/05/25/larxiu-gavin-a-larchivum-secretum-debla/|títol = L'Arxiu Gavín a l'Archivum Secretum d'Ebla. Gestió documental|consulta = 16/02/2015|llengua = Català|editor = |data = }}</ref>

Pel que fa al document imprésimprès en suport paper: premsa, manuscrits, goigs, cartells, fulletons, mapes, publicacions periòdiques i monografies entre altres.

L'ingrés habitual de documents a l'arxiu ha estat per tres vies. La primera, la dels fons generats per Josep Maria Gavín,; la segona, la donació de documents en petites quantitats i que s'han integrat al fons de l'arxiu; i la tercera, la donació de fons generats per altres persones i que s'han integrat a l'arxiu mantenint la seva unitat i forma d'organització.

Degut a la forma de creació i característiques de la documentació que custòdia, l'Arxiu Gavín s'organitza en col·leccions i fons documentals, en concret 48 col·leccions documentals diferents que ocupen ununs 1.500 metremetres lineals.<ref>{{Ref-web|url = https://arxiugavin.wordpress.com/descripcio-del-fons/|títol = FONS DOCUMENTAL|consulta = 16/02/2015|llengua = Català|editor = |data = }}</ref> Les principals són: