Text teatral: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
Línia 1:
[[Fitxer:FirstFolioRomeo.jpg|thumb|Primera pàgina del text de ''Romeu i Julieta'', segle XVI]]
El '''text teatral''' o '''text dramàtic''' és en les [[arts escèniques]] el conjunt de paraules i frases que poden aparéixer, directament en llenguatge verbal, en un [[espectacle]]. El text pot ser pla o en forma de diàleg, en poesia o prosa, pot ser dit en directe pels [[personatge]]s que estan a [[escena]], aparéixer en forma de [[veu en off]], en un suport audiovisual o en forma escrita de diverses maneres, a l'escenografia, en [[subtítol]]s, en fulletons o material de suport, etc. El text pot ser d'un o més autors, escollit pel director o els intèrprets de la companyia, que també en poden ser els creadors. Una [[obra teatral]] pot tenir text o no tenir-ne. Altres elements dramàtics, a més del text, són el gest, el moviment, els desplaçaments, la música i altres efectes sonors, els objectes, l'espai escènic, el vestuari, l'escenografia i
Des del punt de vista de la [[literatura]], el text teatral se n'ha considerat un gènere, tot i que al contrari que la [[prosa]], per exemple, ha estat estudiat únicament com a una petita "incrustació, amb prou feines".<ref name=ramon/> El fet que l'obra només adquireixi plena vigència en la representació determina a més el caràcter distintiu de l'escriptura dramàtica respecte a altres gèneres literaris. La majoria dels grans [[dramaturg]]s de tots els temps, des dels clàssics grecs a figures del renaixement i del barroc com [[William Shakespeare]], [[Molière]] i [[Pedro Calderón de la Barca]], o més modernament [[Bertolt Brecht]], van basar les seves creacions en un coneixement directe i profund dels recursos escènics i interpretatius.
Sovint els estudis teòrics teatrals
== Tipus de textos teatrals ==
Línia 12:
Existeixen diverses classes de diàlegs als textos teatrals:
* [[Col·loqui]]: És un diàleg entre diversos interlocutors, en el que els discursos solen ser oposats.
* [[Monòleg]]: És un diàleg en el qual parla una sola persona. Des del punt de vista literari només hi ha una persona que pren la paraula. Des del punt de vista escènic, alguns corrents consideren que perquè sigui monòleg, en una representació, cal que la persona que parla sigui l'unic personatge a escena (tècnicament, una escena unipersonal), ja que la comunicació entre personatges va més enllà de la paraula pura, podent haver-hi personatges muts, amordaçats, malalts, silenciosos o que en aquell moment no parlin per qualsevol motiu. Una actuació d'un actor sol, sense paraules, pot dir-se un "monòleg mut" o, més tècnicament, una escena unipersonal sense text, o sense paraules.
* [[Soliloqui]]: És un monòleg on un personatge parla amb si mateix. A la comèdia dramàtica dels segles XVI i XVII era un recurs perquè un personatge pogués comunicar el seu pensament o sentiments al públic.
* [[Apart]]: Petit monòleg que se sostreu convencionalment de la percepció dels altres personatges. Qui el pronuncia
* [[Apel·lació]]: És un discurs adreçat directament al [[espectador|públic]], trencant l'anomenada "[[quarta paret]]".
Línia 22:
Igual que a les [[arts plàstiques]], a partir dels anys seixanta del [[segle XX]] les arts escèniques a Europa van viure una revolució que va trencar amb les representacions tradicionals i el psicologisme i l'[[estètica]] [[realisme teatral|realista]] que es valorava fins aleshores. Aquests canvis van afectar totes les arts escèniques.<ref name=saumell>Mercè Saumell, ''El teatre contemporani'', editorial UOC, [[2006]]. ISBN 8497884027 {{ca}}</ref>
La dansa es va renovar totalment, incorporant [[accions físiques]] i text dramàtic en diverses formes, incloent-hi la [[veu]]. Els directors teatrals també van començar a experimentar amb la relació dels intèrprets amb el text, que pot ser independent del cos, per exemple en l'ús de la [[veu en off]]. Els dramaturgs van establir noves relacions dels personatges amb l'espai, el temps i el llenguatge escènics, van deslligar el gest de la paraula, van valorar els silencis i les paraules no dites, van acostar el text a la parla quotidiana, el van fer més [[ritual]], en van buscar l'essència, la musicalitat, el [[ritme]] i també el van deconstruir. A més, a partir del [[1968]] els espectacles de creació col·lectiva es
==Globalització==
| |||