Concepció Badia i Millàs: diferència entre les revisions

El 22 de gener de 1918, estrena al [[Palau de la Música]] ''L’infantament meravellós de Schaharazada'' que el propimateix compositor [[Robert Gerhard]] li ha dedicat. L'any següent es casa amb Ricard Agustí, amb [[Felip Pedrell]] com a padrí de noces, de qui, entre altres peces, estrena el 1921 La Celestina. Al llarg d'aquests anys, esdevé col·laboradora inseparable de [[Pau Casals]], qui esdevé el seu segon gran Mestre. Amb ell i la seva [[Orquestra Pau Casals]], la primera orquestra simfònica amb músics professionals que es funda a Barcelona, cantarà com a solista en més de trenta concerts.

Al llarg dels anys 30, s’intensifica la seva activitat concertística. El 1932 canta peces d'[[Arnold Schönberg]] en presència del propimateix compositor que en queda meravellat en el marc del Festival Schönberg al [[Palau de la Música]]. “''I pensar que he hagut d’anar tan lluny per trobar algú que sabés cantar melodies!''”, li escriu a mà en una partitura. Posteriorment participa amb [[Robert Gerhard]] al Festival de Viena de la Societat Internacional per a la Música Contemporània on canta les seves ''Sis cançons populars catalanes'' i coincideix amb els més destacats músics europeus de l'època ([[Arnold Schönberg]], Krèneck, Webern, Berg, Werba,…). Entre altres destacats concerts, el 1934, per invitació del seu gran amic [[Ventura Gassol]], Conseller de Cultura de la [[Generalitat de Catalunya]], canta al [[Pati dels Tarongers]] del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]]. El 1935, estrena les cançons originals de [[Pau Casals]] que ell mateix acompanya i ''Present de noces'' de [[Joan Lamote de Grignon i Bocquet|Lamote de Grignon]] dirigida per aquest, qui també la dirigirà al [[Gran Teatre del Liceu]] cantant l’òpera ''Maria del Carmen'' de Granados.