Heinrich Wölfflin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -sí mateixa +si mateixa
m Corregit: intenció es aconseguir > intenció és aconseguir
Línia 202:
# '''Forma tancada i forma oberta: '''distinció entre aquelles obres que a l'observar-les poden tenir una relació amb el límit del quadre, sobretot amb l'inferior, posant en contacte la seva pròpia situació amb el del tema representat.
# '''Pluralitat i unitat: '''La forma tancada concep l'obra com a unitat, els valors de pluralitat i unitat s'han d'entendre com valors relatius, el Renaixement es considera una època de pluralitat en canvi en l'art posterior, segons Wölfflin predomina la unitat.<ref>NORIEGA, Simón. "''H''einrrich wölfflin y la pura visualidad''", Presente y Pasado. Revista de Historia,'' núm. 21, Gener-Juny 2006. Universidad de los Andes, Mérida, Venezuela. http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/23028/2/articulo10.pdf. p. 189</ref> Tant al clasicisme com al Barroc es busca la unitat, en un cas es troba mitjançant l'harmonia de les parts autònomes i lliures i en l'altre mitjançant la concentració de parts en un motiu.<ref>WÖLFFLIN, Heinrich. ''Conceptos fundamentales de la historia del arte.'' Barcelona: Austral, 2011. p.320</ref>
# '''Clar i indistint (claritat absoluta i claritat relativa): '''En l'{{subratllat|art clàssic}}, la bellesa va unida a la manifestació clara de la forma, al {{subratllat|Barroc }}en canvi, la representació no coincideix amb el màxim de nitidesa objectiva, no creu que una imatge pugui ser sencerament percebuda, està pensat per l'espectador i les seves necessitats òptiques, la forma com antinatural, prefereix la bellesa a la foscor que devora a la forma, en canvi, l'art clàssic busca la visibilitat, el dibuix com una explicació clara de la forma, definitiu sense deixar lloc a qüestionaments, el Barroc busca la bellesa en "aquelles altres formes que tenen en si alguna cosa inaprehensible y que semblen escapar al espectador cada cop que les mira".<ref>WÖLFFLIN, Heinrich. ''Conceptos fundamentales de la historia del arte.''Barcelona: Austral, 2011. p. 366-367</ref> En el Barroc l'ús de la llum dóna una il·luminació pintoresca, una llum independent de les formes materials, amb caràcter irracional, la llum serà un element per si mateixa, que "sembla relliscar lliurement sobre les formes" .<ref>WÖLFFLIN, Heinrich. ''Conceptos fundamentales de la historia del arte.''Barcelona: Austral, 2011. p. 383</ref> Al segle XVII allò imprecis es reconeix com una posiblitat artística, fins que arriba la llei al [[Impressionisme]] pictòric que anul·la el caràcter tàctil de la visió, la imprecisió busca confusió. El Barroc vol que la claror aparegui com un resultat casual, la intenció esés aconseguir una impressió total.<ref>WÖLFFLIN, Heinrich. ''Conceptos fundamentales de la historia del arte.''Barcelona: Austral, 2011. p. 387</ref>
 
=== ''Reflexionen über Kunstgeschichte'' (Reflexions sobre la història de l'art) (1941) ===