Mató de monja: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
Línia 18:
Són unes darreries de la família del [[menjar blanc]] que abans eren populars a tota [[Catalunya]]. Al segle XIX es menjaven tradicionalment per Sant Josep, com a alternativa a la [[crema catalana]], i en aquesta època havia de ser literalment fet per monges, que el podien vendre o regalar.<ref>''Fiesta, juego y ocio en la historia'', pàgs. 193-194, Vicente Verdú Maciá, Universidad de Salamanca, 2003, ISBN 8478007148 (castellà) </ref> A l'època de la [[Renaixença catalana|Renaixença]] els [[barcelona|barcelonins]] anaven a [[Pedralbes]] a menjar aquestes postres fetes per les monges del convent de Pedralbes,<ref name=jb>''El gust d'un poble: els plats més famosos de la cuina catalana'', pàg. 260, [[Jaume Fàbrega]], Cossetània Edicions, any 2002, ISBN 978-84-95684-91-2 </ref> cosa que va fer que es conegués també com a ''mató de Pedralbes''. Una cosa similar va ócorrer a [[Lisboa]], on en aquesta època estava de moda anar a la localitat propera de Belem a menjar els ''[[pastel de nata|pasteles de nata]]'' que també, des d'aleshores, són també coneguts com a ''pasteles de Belem''.
En aquesta època era molt popular i es considerava més refinat i prestigiós que la [[crema catalana]]. A ''[[La cuynera catalana]]'' (1.835) es considera equivalent al menjar blanc,<ref>{{Literal|"Per fer menjar blanch ó mató de monja: A cada [[porró]] de llet se hi posarán tres [[Unça (massa)|unsas]] de farina de arros, y nou unsas de sucre; se posará en la olla ó cassola la farina de arros se hi anirá tirant la llet poch à poch, remenant ab la cullera á fi de no agrumullarse ab un trosset de escorsa de llimona, sucre, un pols de sal, y un troset de canyella, se posarà al foch en brasas ben encesas, y remenantho contínuament sens parar, hahent bullit un rato, se traurà la escorsa de llimona y la canyella perque no hi done massa gust, després se fará la proba per saber si te lo punt, prenent una gota ab la punta del gavinet se posarà á la bora de un plat, y cuan sia freda, vehent que se desprèn del plat y no se apega en los dits se podrá epartar del foch se abocará en una plata, se dexará refredar y se podrà servir."}}: ''La cuynera catalana'', llibre III, any 1.835, anònim</ref> que per a alguns autors és un mató de monja sense ou. El baró de Maldà en parla al seu ''Calaix de Sastre'' escrit entre finals del segle XVIII i començaments del XIX. Al segle XIX surt, en [[castellà]] i sota el nom de ''requesón de monja'', al receptari ''Nuevo manual de la cocinera catalana y cubana'' de Joan Cabrisas, publicat a l'Habana l'any 1859. També referencien el mató de monja molts escriptors de l'època, com per exemple [[Pitarra]]. El 1.877, per exemple, Rossend Arús va publicar un relat satíric titulat ''Los matons de Pedralbes'' a la revista en [[català]] ''La llumanera de Nova York'', que es publicava a la ciutat de [[Nova York]].
==Blanc o groc==
Aquesta crema ha agradat de color [[blanc]]
==Notes i referències==
| |||