Revisió del 15:54, 5 des 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: Punyalet'' em diguem > Punyalet'' en diguem ← Edició anterior		Revisió del 10:28, 22 feb 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: -titol +títol Edició següent →
Línia 25: :3 Ús explícit de l'ordinal III als cànons de les [[Taules Astronòmiques\|Taules astronòmiques]] del rei (1381) emprant la fórmula «''dixit dominus Petrus Tercius nomine regum Aragonum''» :4 Ús explícit de l'ordinal III quan Pere el Cerimoniós en regalar la seva biblioteca al monestir de Poblet, va ordenar que s'hi posés la inscripció següent: «''Aquesta és la libreria del rey en Pere III en diferència dels reys altres que han aquí nom Pere''».<ref>Rubió i Balaguer, Jordi. ''Història i Historiografia''. Departament de Cultura. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. </ref> :5 La sentència del rei Pere el Cerimoniós que apareix en les seves Ordinacions: «''regne Darago lo qual regne es ~~titol~~títol e nom nostre principal''».<ref>[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago\|Ordinatio feta per lo molt alt e molt excelent princep e senyor lo senyor en Pere terç rey d'Aragó]]:{{Citació\|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del regne Darago lo qual regne es ~~titol~~títol e nom nostre principal: covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi\|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}} </ref> :6 El capítol XXI de la [[Crònica de Sant Joan de la Penya\|Cronica de Sant Joan de la Penya]] redactada per Pere el Cerimoniós titulat: «''Com finà la generació masculina dels reis d'Aragó''» i que explica que «''Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, prevenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial''»<ref name="FLUVIA-1995/80-82"/> :7 El trasllat sepulcral de les restes de [[Ramon Berenguer II]] que ordenà [[Pere el Cerimoniós]], on recordà que eren les restes de: «''l'excel·lentíssim i virtuosíssim príncep i senyor Ramon Berenguer vulgarment anomenat Cap d'Estopa, antiquíssim comte de Barcelona de l'estirp de la qual Nós per la Gràcia de Déu som descendent per ordre directe''».<ref>Sureda Jubany, Marc: [http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UdG/AVAILABLE/TDX-1201108-122609//Tmsj01de16.pdf Els precedents de la Catedral de Santa Maria de Girona], pàg.214. {{citació\|La notícia definitiva sobre l'emplaçament del comtes a la Galilea procedeix d'unes disposicions reials de 1385: Pere III el Cerimoniós ordenava el trasllat de les restes comtals de la Galilea al temple gòtic novament enllestit atès que estava previst enderrocar el porxo (una previsió que no es va executar fins al segle XVIII) o, si més no, ateses segurament les brutes i polsoses obres que havien tingut lloc damunt mateix, al Sepulcre, entre 1379 i 1381:}} {{Citació\|excellentissimi et virtuosissimi principis et domini [[Ramon Berenguer II de Barcelona\|Raymundi Berengarii vulgariter nuncupati Cap.de.stopa]], antiquissimi comitis Barchinone ex cuius estirpe nos per Dei graciam sumus recto ordine descendentes\|[[Arxiu de la Corona d'Aragó]], Cancelleria, r. 988, f. 165. }}</ref>

Ordinals dels reis d'Aragó: diferència entre les revisions