Revisió del 17:41, 23 feb 2016 modifica 193.152.163.121 (discussió) Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 17:42, 23 feb 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.894 edits m Revertides les edicions de 193.152.163.121. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Edició següent →
Línia 1: {{polisèmia\|Caos}} En la mitología griega '''Zeus''' (en griego antiguo Ζεύς ''Zeús'') es el «padre de los dioses y los hombres»,<sup>1</sup> que gobernaba a losdioses del Olimpo como un padre a una familia, de forma que incluso los que no eran sus hijos naturales se dirigían a él como tal.<sup>2</sup> Era el Rey de los Dioses que supervisaba el universo.<sup>3</sup> Era el dios del cielo y el trueno. Sus atributos incluyen elrayo, el águila, el toro y el roble. Además de su herencia indoeuropea, el clásico Zeus «recolector de nubes» también obtuvo ciertos rasgos iconográficos de culturas del antiguo Oriente Próximo, como el cetro. Zeus fue frecuentemente representado por los artistas griegos en dos poses: de pie, avanzando con un rayo levantado en su mano derecha, y sentado majestuosamente.{{polisèmia\|Caos}}{{Mitologia grega}} {{Infotaula divinitat grega \| Imatge = Lotto Capoferri Magnum Chaos.jpg \| Mida_imatge = 200px \| Peu_de_foto = ''Magnum Chaos'' representat a la [[Basílica de Santa Maria Major]] a [[Roma]]. \| Nom = Caos \| Déu_de = Principi informe precedent a la creació de l'univers \| Residència = \| Símbol = \| Consort = \| Pares = \| Germans = \| Fills = [[Gaia (mitologia)\|Gaia]], [[Tàrtar (mitologia)\|Tàrtar]], [[Èreb]], [[Nix]] i [[Eros (fill d'Ares)\|Eros]] \| Montura = \| Equivalent romà = }} Segons la [[mitologia grega]], el '''Caos''' (en [[grec]] Χάος ''Khaos'') fou el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren els primers [[déu]]s i totes les coses. Comú als diferents [[mite]]s [[cosmogonia\|cosmogònics]] [[Antiga Grècia\|grecs]], era concebut com una barreja desordenada de tots els [[elements clàssics\|elements]], que segons els [[grècia antiga\|antics grecs]] eren quatre: [[terra (element)\|terra]], [[aire (element)\|aire]], [[aigua (element)\|aigua]] i [[foc (element)\|foc]]. Les tres característiques més importants del Caos: * És un forat sense fons on tot cau de manera inacabable. Això radicalment contrasta amb la Terra que n'emergeix per oferir un lloc estable. * És un lloc sense cap orientació possible, on tot hi cau en totes les direccions. * És un espai que divideix: després que la Terra i el Cel se separessin, el Caos roman entre els dos. [[Hesíode]], [[poeta]] [[antiga grècia\|grec]] del [[segle VIII aC]], citava a la seva obra [[Teogonia]] que ''abans de totes les coses existia el Caos; i després [[Gea]] la fertilitat, pilar sòlid de tots els [[déu\|Immortals]] que habiten els cims del nevat [[Olimp]] i el [[Tàrtar (mitologia)\|Tàrtar]] fosc enclavat a les profunditats de la terra espaiosa; i després [[Eros (fill d'Ares)\|Eros]], el més bell dels [[déu\|déus immortals]], que trenca les forces, i que de tots els déus i de tots els homes posseeix la intel·ligència i sapiència. I del Caos van néixer [[Èreb]] i la negra [[Nix]], (...)'' El [[poeta]] [[imperi romà\|romà]] del [[segle I dC]], [[Ovidi]], definia el Caos primigeni de la següent forma: ''(...) quan el mar i la terra i el que cobreix tot el firmament estaven units i tota la naturalesa aparentava com una bola, això era anomenat Caos'' ([[Les Metamorfosis]], Llibre I, 6-7). [[Ramon Llull]] identificava el caos com la primèria matèria creada per Déu, adoptant les característiques de la informitat grecollatina. == Bibliografia == {{Commonscat}} * Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 42-43. * [[Hesíode]]: ''[[Teogonia]]'', 116; 123-132. * [[Ovidi]]: ''[[Les Metamorfosis]]'', Llibre I, 6-7. {{Mitologia grega}} {{Autoritat}}

Caos (mitologia): diferència entre les revisions