Al-Mamun ibn Àhmad: diferència entre les revisions

Llavors Zaydan va anar en persona a la zona, i amb part de l'exèrcit de Mustafà va acampar davant l'altiplà a un lloc anomenat Arwarat; els soldats que estaven amb Abd Allah i Abu Faris els van abandonar i van haver de fugir cap a Dar Ibn Mekhal on van restar fins que Zaydan va haver de tornar a Marràqueix on havien esclatat disturbis.

 

 

Al-Mamun mentre havia anar a demanar ajut al rei cristià (en aquest temps el regne de [[Portugal]] estava en unió personal amb [[Castella]] i [[Catalunya-Aragó]], sent el sobirà [[Felip II de Castella]]) que aquest va refusar. Al-Mamun va oferir el seu seguici i fills en ostatges però el rei Felip només va acceptar a canvi de la cessió de [[Larraix]] (Al-Arish).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coates |nom=Timothy J. |títol=The Evolution of the Portuguese Atlantic |url=https://books.google.cat/books?id=Xkk8AwAAQBAJ&pg=PA147&dq=larache+1610&hl=ca&sa=X&ei=m52jVMGBG9Hiasm5grgN&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=larache%201610&f=false |llengua=anglès |editorial=Baywolf Press |data=2009 |pàgines=147-148 |isbn=}}</ref> Vers el març del [[1610]] el sultà va desembarcar a [[Badis (Marroc)|Badis]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=ibn al-Hadjdj ibn Abd Allah al-Wafrani |nom=Muhammad al-Saghir |títol=Histoire de la dynastie Saadienne au Maroc : 1511-1670 |url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5459924n/f333.texte.r=nozhet.langFR |llengua=francès |editorial=E. Leroux |data=1889 |pàgines=320 |isbn=}}</ref> i després d'uns dies va anar al [[Rif]] on els notables el van anar a felicitar pel seu retorn. El sultà va ordenar a la flota castellana que l'acompanyava de fer una demostració i el capità va fer disparar els canons de manera que els notables van quedar impressionats. El cadi al-Djarni va rebre instruccions per entregar Larraix als castellans (cap altre va acceptar les ordes del sultà sobre aquest tema) i el cadi va evacuar a tota la població musulmana. Zaydan de Marràqueix va sortir en ajut de la ciutat però pel camí es va aturar a Fes que va conquerir breument ([[24 de setembre]] de 1610) però en fou expulsat per Abd Allah, el fill d'al-Mamun, pocs dies després, el [[29 de setembre]]. Menys de dos mesos després el cadi encarregat va entregar la ciutat, quan hi va anar a prendre possessió el capita castellà el [[20 de novembre]] de [[1610]]. Això va provocar una gran reprovació arreu del país. El primer a revoltar-se i demanar la gihad fou el xerif Ahmad ibn idris al-Hasan, que va reunir molts seguidors, però al-Mamun va enviar contra ell al cadi Hammu àlies Abu Dubayra, i va aconseguir aturar la revolta desmobilitzant als que ja anaven a iniciar la lluita. Encara que ''a posteriori'', va aconseguir de una part dels ulemes de Fes una fàtua que reconeixia el seu dret a cedir la ciutat per poder obtenir l'alliberament dels seus fills ostatges.