Constantí V Coprònim: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: nordoest > nord-oest
m Corregit: rumor de que Constantí > rumor que Constantí
Línia 51:
 
==Rebel·lió d'Artavasdes (juny 741-novembre 743)==
Constantí va succeir al seu pare el [[741]]. Era partidari de l'eliminació d'imatges en el culte, però el seu cunyat, [[Artavasdes de Bizanci|Artavasdes]], n'era un fervent defensor de les [[icona|icones]] i va aprofitar l'absència de Constantí a la cort per proclamar-se emperador.{{sfn|Ostrogorsky|1963|p= 151}} L'usurpador va ser reconegut pel Papa [[Zacaries I]], al qual també li semblava un sacrilegi destruir les imatges de les esglésies. Això va passar mentre Constantí havia anat a lluitar contra els invasors [[omeies]] que havien travessat la frontera oriental dirigits per [[Hixam ibn Abd-al-Màlik]]. Artavasdes comptava amb el suport de l'exercit bizantí de [[Regió de Frígia|Frígia]]. Quan a Constantí li va arribar la notícia, va fugir a la [[Frígia Pacatiana]] on va reunir tropes. Mentrestant Artavasdes va aconseguir el suport del patrici Teòfanes Monotes i d'[[Anastasi (patriarca)|Anastasi]] el patriarca de Constantinoble, que van llençar el rumor de que Constantí V era mort i Artavasdes fou proclamat emperador. Va buscar, sense èxit, el suport dels àrabs i va restaurar el culte amb imatges. Al seu fill Nicèfor el va associar a l'imperi i a l'altre fill Nicetes el va enviar amb un exèrcit a [[Armènia]].
 
Constantí va rebre suport del poble dels [[isauris]] i el [[743]] va iniciar una campanya que va acabar amb la derrota de l'usurpador en poques setmanes a [[Sardes]] (maig del [[743]]); a l'agost del mateix any el seu fill Nicetes fou derrotat a Comòpolis ([[Bitínia (regió)|Bitínia]]) batalla en la que va morir Tigranes, un noble armeni cosí d'Artavasdes. Aquest darrer va fugir a [[Constantinoble]] on va quedar assetjat. Nicetes fou fet presoner a [[Nicomèdia]]. El [[2 de novembre]] del [[743]] els assetjants dirigits per Constantí V van ocupar la capital i Artavasdes, el seu fill Nicèfor, foren fets presoners, cegats i després exiliats i als seus col·laboradors els van tallar les mans i els peus.{{sfn|Ostrogorsky|1963|p=152}}