Anticòs anticardiolipina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: errors. Aquesta medició semi-quantitativa consisteix > errors. Aquest mesurament semiquantitatiu consisteix |
m Corregit: indicador de que el > indicador que el |
||
Línia 30:
A nivell internacional s’han fet esforços per arribar a un acord entre laboratoris sobre el mesurament de l’anticardiolipina. Al final, sembla que el mesurament semiquantitatiu és el més adequat per als entorns clínics perquè és menys susceptible a errors. Aquest mesurament semiquantitatiu consisteix en intervals de baixa, mitjana i alta positivitat.<ref name="test" />
Si el resultat és negatiu significa que en aquell moment el pacient no té anticossos anticardiolipina i si el resultat és positiu però amb nivells d'AAC moderats o baixos poden estar associats a diversos processos com infeccions, efecte de fàrmacs. En canvi, si els nivells observats són elevats i significatius és indicador
La detecció d'AAC es basa en el reconeixement de tres tipus d’anticossos anticardiolipina (IgG, IgM i IgA) que són els anticossos antifosfolípids més freqüents que es produeixen davant d’una infecció. El risc que presenta el desenvolupament d’aquests autoanticossos contra la cardiolipina (fosfolípid que intervé en els processos de [[coagulació]]) pot augmentar el nombre d’episodis de formació de [[trombòcits]].<ref name="test2" />
| |||