Rassúlida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: el suposat de que > el supòsit que
Línia 1:
La '''dinastia Rasúlida''' o dels '''Rassúlides''' fou una nissaga del [[Iemen]] de suposat origen [[ghassànida]] que va governar el país del 1229 al 1454.
 
Rasul o Resul vol dir "missatger" o "enviat" o "apòstol"; [[Mahoma]] fou anomenat ''Rasul ilu'llah'' (Apòstol de Déu). El malnom de Rasul fou portat per Muhammad ibn Harun, pare d'Ali i avi d'al-Mansur Umar ibn Ali, el fundador de la dinastia. Muhammad ibn Harun va entrar al servei del califa abbàssida [[al-Mústanjid]] (1160-1170) del que fou missatger pel que fou anomenat al-Rasul. Va estar després al servei de [[Nur al-Din Mahmud]] de Síria que el va enviar com a ajudant de [[Saladí]] que acabava de dominar [[Egipte]]. Saladí, després de restaurar l'ortodòxia sunnita a Egipte, abolint el califat abbàssida, va decidir conquerir Aràbia i va enviar a al-Rasul com a membre de l'expedició que va culminar amb la conquesta del Iemen. Al-Rasul, aventurer coratjós, va aconseguir altres dignitats al Iemen, que després van passar al seu fill i al seu nét. Fou aquest darrer el que va inventar la faula de la descendència d'al-Rasul de [[Jabalah VI ben al-Aiham]], darrer rei [[ghassànida]] (632-638) i a través d'aquest de Qahlan, Saba, Qataban, Noè i Adam. Tradicionalment també es va dir que al-Rasul fou nomenat pel sultà aiubita del Iemen com a successor, però en el suposat desupòsit que fos així i hagués de substituir a [[al-Muàddham Turan-Xah]] en el govern del Iemen, seria com a sots-govenador i no com a sobirà.
 
No se sap quan i on va morir al-Rasul. Se'l suposa un governador i capità capacitat que va acumular riquesa. Va deixar un fill de nom Ali (Shams al-Din Ali) que al seu torn tenia quatre fills. Shams al-Din Ali va morir el 1217. Se sap que portava al Iemen 45 anys però no se sap en quina edat hi va anar. El seu fill gran era Badr al-Din Hasan, que va servir al aiubita [[al-Massud Yússuf]] (1215-1229) i va acabar morint a Taizz el 1263, on havia estat empresonat pel seu nebot al Muzaffar Shams al-Din Yusuf I, fill d'al-Mansur Nur al-Din Umar I, el primer sobira (1229-1250).