Corneli (papa): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: 253]]. Es venerat > 253]]. És venerat |
m Corregit: festa es celebrada > festa és celebrada |
||
Línia 34:
Setmanes més tard a la seva elecció, un sacerdot romà, [[Novacià]], s'autoproclamà antipapa i tot el món cristià s'esvalotà pel cisme produït a Roma. Però l'adhesió de Cebrià assegurà a Corneli la fidelitat dels centenars bisbes africans, i la influència del bisbe d'Alexandria, [[Dionís d'Alexandria (bisbe)|Dionís el Gran]], també va mantenir la confiança a Corneli a la zona oriental, perquè, de fet, havia estat l'escollit pel mètode habitual. A la mateixa Itàlia, el bisbe romà va reunir un sínode de seixanta bisbes, alguns dels quals, com Fabià d'Antioquia va vacil·lar; tres cartes seves a Corneli són conegudes a través d'[[Eusebi de Cesarea]], que n'extreu la informació d'una d'elles, a la qual Corneli detalla els errors de l'elecció de Novacià i ho presenta amb una considerable amargor. De forma indirecta i accidental se sap que en aquella època l'Església Romana estava formada per 46 [[bisbe|bisbes]], 7 [[diaca|diaques]], 7 [[sotsdiaca|sotsdiaques]], 42 [[acòlit|acòlits]], 52 [[Ostiari|ostiaris]], i prop de 1500 vídues i indigents. A partir d'aquestes xifres s'ha estimat la població cristiana de Roma en 50.000 persones, si bé alguns autors, com Harnack, van considerar aquesta xifra massa alta. En el pontificat anterior, Fabià havia dividit Roma en set regions, sembla que cadascuna d'elles tenia un diaconat, un sotsdiaconat i sis acòlits. De les cartes de Corneli a Cebrià dues han arribat a època contemporània, juntament amb nou cartes de Cebrià a Corneli. S'ha demostrat que les cartes estan escrites en el llatí vulgar col·loquial de l'època, i no pas en un estil més clàssic com podria haver estat per les qualitat d'antic orador de Cebrià. Corneli va sancionar les mesures de Cebrià i acceptà del seu Concili de Cartago del 251 la restauració a la comunió, després de canviar les formes de penitència dels que havien refusat a la fe durant la [[persecució de Deci]].{{sfn|Chapman|any=1913}}
A principis de l'any 252 esclata una nova persecució i Corneli fou desterrat a ''Centumcellæ ''([[Civitavecchia]]). No va haver-hi desercions entre els cristians romans, tots confessaren. Escriu Cebrià que Corneli va conduir als seus germans de fe en la confessió, fent una manifesta referència a la confessió de sant Pere: «Amb un sol cor i una sola veu tota l'Església Romana confessà. Llavors es demostrà, estimat Germà, que la fe que beneí els Apòstols et lloà a tu; fins i tot llavors va preveure en esperit la teva gloriosa fortalesa i ferma força.» El juny Corneli morí com a màrtir, així és com l'anomena sant Cebrià reiteradament. El Catàleg Liberià esmenta una fórmula segons la qual s'extreu que va morir en els rigors del seu exili, tot i que posteriorment s'ha dit que va ser decapitat. Jeroni d'Estridó diu que Conerli i Cebrià van patir martiri el mateix dia però de diferents anys, i la seva afirmació poc acurada s'acceptà. La festa de sant Cebrià era, de fet, celebrada a Roma a la tomba de Corneli; al [[segle IV]] l'obra ''[[Depositio Martirum]]'' «''XVIII kl Octob Cypriani Africæ Romæ celebratur in Callisti'' » (18 d'octubre: Cebrià d'Àfrica, celebració romana a [la catacumba de] Calixt). Corneli no fou enterrat a la capella dels papes, sinó a una catacumba adjunta, potser de la família nobles dels Cornelis. La seva inscripció és ''Cornelius Martyr'', en llatí, a diferència dels casos de Fabià i [[Papa Luci I|Luci]], escrits en grec. La seva festa
== Referències ==
| |||