Manuel Aznar Zubigaray: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Periodistes espanyols; Afegida Categoria:Periodistes navarresos usant HotCat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula de polític
| nom = Manuel Aznar Zubigaray
'''Manuel Aznar Zubigaray''' ([[Etxalar]], [[Navarra]], [[1894]] - [[Madrid]], [[1975]]) va ser un [[periodisme|periodista]], polític i diplomàtic [[espanya|espanyol]]. ▼
| imatge = Manuel Aznar.JPG
| peu = Manuel Aznar en 1919.
| data de naixement = {{data naixement|1894|11|18}}
| lloc de naixement = [[Etxalar]] {{bandera|Navarra}}
| data de mort = {{data defunció i edat|1975|11|10|1894|11|18}}
| lloc de mort = [[Madrid]]
| altres_noms =
| conegut per =
| càrrec2 = Ambaixador d'Espanya davant les {{bandera|ONU}} [[Nacions Unides]]
| escut càrrec2 = COA Spain 1945 1977.svg
| inici2 = [[1964]]
| final2 = [[1967]]
| predecessor2 = [[José Félix de Lequerica Erquiza]]
| successor2 = [[Jaime de Piniés Rubio]]
| càrrec = Ambaixador d'Espanya a {{ARG}}
| escut càrrec = COA Spain 1945 1977.svg
| inici = [[1952]]
| final = [[1955]]
| predecessor = [[José María de Areilza]]
| successor = [[José María Alfaro Polanco]]
}}
▲'''Manuel Aznar Zubigaray''' ([[Etxalar]], [[Navarra]], [[18 de novembre]] de [[1894]] - [[Madrid]], [[10 de novembre]] de [[1975]]) va ser un [[periodisme|periodista]], polític i diplomàtic [[espanya|espanyol]].
== Biografia ==
Va dirigir diversos periòdics, va fundar l'[[agència EFE|agència de notícies EFE]] i va ser ambaixador espanyol davant l'[[ONU]], [[Marroc]], i diversos països d'[[Amèrica]]. Després de pertànyer al mitjà [[nacionalisme basc|nacionalista basc]], va passar a l'àmbit de la [[Falange Española]] cap a l'època de la [[guerra civil espanyola|revolta franquista]]. El seu nét, [[José María Aznar]], va ser president del govern espanyol.
Linha 6 ⟶ 28:
Aznar Zubigaray va començar a col·laborar en [[1912]] amb el [[periòdic]] [[Fonamentalisme|integrista]] ''La Tradición Navarra''; a l'any següent es va mudar a [[Bilbao]], on es casaria amb Mercedes Acedo Villanueva. A Bilbao va treballar com a redactor del diari nacionalista ''[[Euzkadi]]'', recentment fundat i de la revista cultural ''[[Hermes (revista)|Hermes]]'', sovint amb el pseudònim ''Imanol''. Durant la [[I Guerra Mundial]] va escriure cròniques del front, sota el ''nom-de-plume'' de ''Gudalgai'' ("recluta", en [[euskera]]). El desembre de [[1914]] es va estrenar en el teatre Campos de Bilbao el seu drama ''El jardín del mayorazgo'', qualificat de "furibundament antiespanyol".
En el cafè ''Lyon d'Or'' de Bilbao Aznar Zubigaray concorria a la tertúlia de l'ambient en la qual participaven, entre uns altres, [[Miguel de Unamuno]], [[José María de Areilza]], [[Balparda]], [[Ramón de Basterra]], [[José Félix de Lequerica Erquicia]], [[Mourlane Michelena]], [[Rafael Sánchez-Mazas]], [[Julián Zugazagoitia Mendieta]] i [[Ignacio Zuloaga]]. Cap al [[1916]] Aznar Zubigaray es va afiliar al [[Partit Nacionalista Basc]], representant-hi la tendència més radical; aquest mateix any va néixer el seu fill Imanol. El [[1918]], gràcies al seu treball com a corresponsal de guerra, va ser nomenat director de periòdic ''[[El Sol (diari)|El Sol]]'' de [[Madrid]]; el [[1922]] va deixar Espanya amb la seva família per a dirigir successivament els periòdics ''[[El País]]'' i ''[[El Diari de la Marina]]'' a [[Cuba]], on romandria fins a la proclamació de la [[Segona República Espanyola]].
Va tornar llavors a Espanya, on va retornar a la direcció d'''El Sol''; la seva evolució política el va dur a decantar-se pel bàndol de [[Miguel Maura]]. Es va afiliar al [[Partit Republicà Conservador]], la campanya electoral del qual de 1933 va dirigir. Després de la revolta militar del [[18 de juliol]] de [[1936]], que el va sorprendre a Madrid, després de diverses peripècies es va desplaçar a [[Burgos]] per a posar-se al servei dels revoltats; malgrat els seus antecedents nacionalistes, el seu treball com a propagandista i cronista militar li va fer-se guanyar l'estima del sector nacional. D'aquesta època data la seva ''Historia militar de la Guerra de España (1936-1939)'' ([[1940]]), potser el seu llibre més important, que va tenir diverses edicions posteriors en Editora Nacional, i la seva ''Historia de la Cruzada'' ([[1943]]–[[1944]]), de fort tint nacional-catòlic. Va dirigir el ''Diario Vasco'', ''Semana'' (de la qual en fou fundador, juntament amb [[Manuel Halcón]]), ''[[La Vanguardia]]'' (després de l'[[afer Galinsoga]]) i l'agència de notícies EFE.
| |||