Carmen Amaya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: El propi president > El mateix president |
|||
Línia 27:
El [[1942]] va fer la seva presentació als [[Estats Units]], en un quadre flamenc integrat pel seu pare i germans, dins de la revista de [[Broadway]] ''Ríe, ciudad, ríe'', en la qual aconseguí els més càlids aplaudiments del públic i restà consagrada en aquell país. El [[1944]] marxà a [[Hollywood]], on intervingué en diverses pel·lícules, en dues com a protagonista. Recorregué el país des de [[San Francisco]] a [[Nova York]] i fou rebuda a la [[Casa Blanca]]. Ballà i cantà davant del president [[Franklin Delano Roosevelt]], i esdevingué l'estrella més popular d'aquell temps.
El [[1947]] tornà a [[Espanya]] per presentar un gran espectacle de ball i cant d'extremada qualitat, malgrat que s'hi notés una certa influència nord-americana. El [[1948]] inicià una altra gira pels països d'[[Hispanoamèrica]] i també assolí un èxit sensacional. Després recorregué [[Europa]] i el nord d'[[Àfrica]]. A [[Anglaterra]] fou aplaudida per [[Winston Churchill]], a qui aconseguí entusiasmar. El [[1955]] fou rebuda novament als Estats Units de manera apoteòsica. El
El [[1958]] tornà a Espanya amb un espectacle al qual s'hi conservava la rauxa i l'autenticitat dels seus balls gitanos, tot i que havia adoptat un to clarament nord-americà en els quadres d'espectacle, cosa que produí certes reticències de la crítica. Com ja s'ha dit anteriorment, va intervenir en alguns films com a protagonista, malgrat que quasi sempre les seves intervencions foren fugaces com a ballarina. Entre aquests films recordem: ''La hija de Juan Simón, Los amores de un torero, Follow the Boys, Maria de la O, Los Tarantos'', etc.
| |||