Una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una marina: diferència entre les revisions

La pròpiamateixa observació de Weinreich en el sentit que es tracta d'una ''meravellosa expressió del problema social del jiddish'', proveeix, no obstant això, un clar indici de la seva rellevància respecte d'aquest idioma. Mentre que un aforisme no és més que una dita lexicalitzada, si va ser dit d'aquesta manera, la frase no proporciona una anàlisi detallada. Les raons per les quals Weinreich li va conferir aquest sentit són, no obstant això, evidents en la conferència en la qual la va presentar. S'estenen més enllà de consideracions purament lingüístiques per entrar en nocions més àmplies del "''[[Yiddishkeit]]''" (ייִדישקייט - lit. judaisme/judeïtat). La percepció del jiddish i de la seva cultura associada per part de comunitats externes (i fins i tot, en gran manera, dins de la pròpia comunitat jueva) ha tingut una història complicada, i mai va estar en una cruïlla tan crítica com la que es va correspondre amb la Segona Guerra Mundial i les dècades anteriors i posteriors. Encara que l'impacte global d'aquest procés podria no estar encara determinat en el moment en el qual la conferència de 1945 es va preparar, l'aplicabilitat de l'aforisme a desenvolupaments subseqüents no sembla haver disminuït.