Muhàmmad al-Mahdí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot endreça interwikis
m Corregit: el propi Al > el mateix Al
Línia 1:
'''Abu-l-Qàssim Muhàmmad al-Qàïm al-Hujja al-Mahdí''', o simplement '''Muhàmmad al-Mahdí''', fou el suposat dotzè i darrer [[imam xiïta]] [[imamita]] (874-940).
 
A la mort d'[[Al-Hàssan al-Askarí]] el [[874]] la successió fou discutida. Entre onze i vint faccions tenien opinions diferents. Una part d'aquestes consideraven que ja no hi havia més imamat i no s'havia de designar cap successor. Un altre grup considerava que la legitimat s'havia trencat després del desè imam que havia designat successor el fill Muhàmmad i no Al-Hàssan al-Askarí. Un tercer grup deia que el propimateix Al-Askarí era el ''[[mahdí]]'' i el ''[[qàïm]]''. Un quart grup considerava que l'havia de succeir el seu germà petit Jàfar. I finalment un altre grup considerava que l'onzè imam havia deixat un fill pòstum com a successor (que hauria nascut entre 869 i 875). Aquesta darrera fou la posició oficial adoptada. La mare d'aquest fill és anomenada a les fonts antigues Saykal, Sakil, Sawsan, Rayhana o fins i tot [[Màlika bint Yaixxu]], una néta de l'[[emperador]] de [[Bizanci]]. El naixement del fill hauria estat amagat per evitar les persecucions [[abbàssides]] i per la mateixa raó fou amagat l'infant a la mort del seu pare.
 
Un primer període d<nowiki>'</nowiki>''ocultació'' (''[[ghayba]]'') en el qual l'imam va complir les tasques per mitjà de quatre representants successius, va anar seguit, a la mort del darrer representant (maig de 941), per un període de ''gran ocultació'' que havia de durar fins al final dels temps amb la seva reaparició com a ''mahdí''. El seu nom estava prohibit i per això fou conegut pel títol d'''al-Hujja'', o ''Sàhib al-Amr'' ("Senyor del Poder (diví)") o ''Sàhib az-Zaman'' ("Senyor del Temps") o també ''al-Mahdí'', però la tradició diu que el seu nom verdader era Abu-l-Qàssim Muhàmmad conegut com ''al-Qàïm'', "el qui s'aixeca". Alguns estudiosos apunten el fet que aquest fill no va existir mai i que per tant els dotze imams només foren onze, seguint una pràctica recurrent d'una suposada ocultació ja emprada abans; ara bé, aquesta possibilitat no és acceptada pels xiïtes imamites que creuen fermament en la seva existència.