Amerigo Vespucci: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Reemplaça -quee +que
m Corregit: el propi Vespucci > el mateix Vespucci
Línia 103:
{{cita|Manem als nostres oficials de la Casa de Contractació de Sevilla, que facin ajuntar tots els nostres pilots, els més hàbils que es trobessin a la terra aleshores, é en presència de vos la dita Amerigo Despuchi (sic), el nostre pilot major, s'ordeni é faci un padró de totes les terres é illes de l'Índia que fins avui s'han descobert pertanyents als nostres regnes é distincions, é sobre les raons i consulta dellos, é a l'acord de vos la dita nostra pilot major, es faci un padró general, el qual es cridi el padró Real, pel qual tots els pilots s'hagin de regir é gobernar.<ref name="arci" />}}
 
Essencialment, Vespucci tenia control de tots els viatges sota bandera castellana i per tant, del comerç marítim. Malgrat el sou de 75.000 [[morabatí]]s anuals,<ref>Hugh Thomas, p. 325, relativitza la importància del sou, en recordar que el governador Ovando cobrava 360.000 morabatins.</ref> aquestes tasques el van frustrar ràpidament. El rei, segurament amb l'acord de la seva comissió de consellers en temes navals (Juan de la Cosa, Vicente Yáñez Pinzón, Juan Díaz de Solís, i el propimateix Vespucci) l'havia nomenat pilot gran precisament perquè introduís als pilots espanyols en l'ús de mètodes astronòmics, substituint les seves velles pràctiques d'estima, i perquè els examinés, assegurant-se de la seva competència,<ref>Hugh Thomas, p. 325.</ref> però ell trobava que els seus joves alumnes eren refractaris a aprendre les seves lliçons.<ref>Pohl:193.</ref> De tota manera, la seva influència en el segle dels descobriments va ser decisiva: els millors pilots del país van passar per la seva escola, que va obrir el camí per a l'espectacular expansió espanyola d'ultramar del segle i mig de següent; va inspirar també a molts expedicionaris amb les idees d'una hipotètica ruta a Àsia a través de l'extrem meridional de Sud-amèrica.<ref>Pohl:197.</ref> Entre les seves innovacions destaca la seva ordre de construir a Biscaia vaixells amb el casc revestit de plom per atorgar-los major resistència en els traïdors esculls i bancs de sorra de les aigües del [[Carib]].<ref>''Raccolta Colombiana'':94.</ref>
 
Va ser també proveïdor de consells i opinions a l'arquebisbe, i després cardenal, [[Gonzalo Jiménez de Cisneros|Francisco Ximénez de Cisneros]], sobre l'estratègia d'administració per la que Castella s'hauria d'assegurar el domini efectiu de les seves noves dependències.<ref>Vespucci</ref>