Solimà I el Magnífic: diferència entre les revisions

Amb el mecenatge de Solimà, l'Imperi Otomà va assolir l'edat d'or del seu desenvolupament cultural. A la seu imperial, el [[Palau de Topkapi]], s'administraven centenars de societats artístiques imperials anomenades ''Ehl-i Hiref'' o «comunitat de talents». Després d'un període d'aprenentatge, els artistes i artesans podien aconseguir promocionar-se dins del seu gremi i se'ls pagava salaris estipulats en quatre lliuraments anuals. Els registres nominals que ens han arribat testimonien l'intens mecenatge que Solimà exercia sobre les [[art]]s. El document més antic, de 1526, llista 40 societats amb més de 600 membres. Les ''Ehl-i Hiref'' atreien a la cort als artesans amb més talent de l'imperi, tant del món islàmic com dels territoris que s'anaven conquerint a Europa, donant com a resultat un gresol on convivien les cultures islàmica, turca i europea.<ref>Atıl. [http://www.saudiaramcoworld.com/issue/198704/the.golden.age.of.ottoman.art.htm «The Golden Age of Ottoman Art», a ''Saudiaramcoworld.com''], p. 24–33.</ref> Entre els artesans al servei de la cort hi havia pintors, enquadernadors, pelleters, joiers i artesans de l'or. Mentre que els anteriors governants havien estat influenciats per la cultura [[persa]] (el pare de Solimà, [[Selim I]], escrivia poesia en persa), el mecenatge de Solimà sobre les arts consolidà el propimateix llegat artístic de l'Imperi Otomà.{{sfn|Mansel|1998|p=70}}