Revisió del 01:31, 25 feb 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.884 edits m Corregit: proposta de que els > proposta que els ← Edició anterior		Revisió del 16:14, 26 feb 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.884 edits m Corregit: el propi pare > el mateix pare Edició següent →
Línia 78: Algunes famílies aristocràtiques van posar de moda durant l'imperi la doble filiació, partint del desig de donar-se importància incorporant al seu nom els avantpassats per línia materna, cosa que resultava útil o, de vegades, condició indispensable per a rebre una herència de propietats. Una persona podia exigir formalment al seu testament que la persona designada per a rebre l'herència, adoptés els seus noms. Per exemple, el cònsol ''suffectus'' de l'any 118/9, ''Gaius Bruttius Praesens Lucius Fulvius Rusticus'', té un nom compost per dos grups de ''tria nomina'': Era fill natural d'un ''Lucius Bruttius'' i va afegir els ''nomina'' del seu avi matern ''Lucius Fulvius Rusticus'' als ''nomina'' per part de pare.<ref>Salway, Benet: "What's in a name? A survey of Roman onomastic practice from c.700 b.c. to 700 a.d.", 1994, ed.Journal of Roman Studies, Vol.84,p.132-145</ref> Els [[Esclavitud a l'antiga Roma\|esclaus]] i els [[Esclavitud a l'antiga Roma\|lliberts]] també feien servir la filiació, però en el seu cas la referència no era el ~~propi~~mateix pare sinó l'amo al qui pertanyien. Les abreviacions emprades eren: "'''s.'''" de ''servus'' o ''serva'' («esclau, esclava») i "'''l.'''" de ''libertus'' o ''liberta''. Un esclau podia tenir més d'un propietari i en aquest cas es feien constar els noms de tots els amos. En alguns casos el ''nomen'' o el ''cognomen'' del propietari es feia servir en lloc del ''praenomen'' o en addició a aquest. Les esclaves que havien sigut alliberades de vegades s'identificaven amb una "C" invertida "ɔ", com abreviació del ''praenomen'' Gaia, emprat genèricament per a designar qualsevol dona; també hi ha uns pocs casos de "M" invertida "W", però no està clar si s'emprava genèricament o específicament com abreviació del ''praenomen Marca'' o ''Marcia''.<ref>George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", en Harvard Studies in Classical Philology, vol. VIII,1897.</ref> Un exemple de filiació d'esclaus i lliberts seria: ''Alexander Corneli L. s.'', que vol dir "Alexander, esclau de Lucius Cornelius" qui, si l'haguessin emancipat, s'anomenaria ''L. Cornelius L. l. Alexander'', amb la següent lectura "Lucius Cornelius Alexander, llibert de Lucius". Era costum que un llibert agafés el ''praenomen'' del seu antic amo i que fes servir el seu antic nom propi com a ''cognomen''. Un altre exemple podria ser: ''Salvia Pompeia Cn. Ɔ. l.'', que es llegeix "Salvia Pompeia, dona lliberta de Gnaeus (Pompeius) i de Gaia"; aquí Gaia tant podia ser el nom de l'esposa del propietari com no, per la raó que ja s'ha explicat abans. Un llibert de l'emperador escriuria en la seva filiació "'''Aug. l.'''", abreviació de ''Augusti libertus''.

Nom romà: diferència entre les revisions