Partit Tory: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: conservar el statu quo > conservar l'statu quo |
m Corregit: el propi partit > el mateix partit |
||
Línia 31:
Durant el període va dedicar la principal atenció a la política financera i econòmica esforçant-se a millorar la condició jurídica dels catòlics anglesos i irlandesos per afavorir i donar garanties les estructures productives. Va portar el partit tory a un clientelisme important de gents enriquides pels negocis fomentant una nova aristocràcia tory del comerç. En matèria econòmica demostrà un gran pragmatisme buscant, sobretot, acabar amb el creixent deute públic causat per la guerra i fer descansar el sistema fiscal en impostos sobre els consums. No trobem gaires innovacions en aquest camp, recorrent sempre a les mesures tradicionals per estalviar com la reducció de càrrecs públics i supressió de [[prebenda|prebendes]], elevació de les tarifes duaneres, una progressiva substitució del metall pel paper moneda (per agilitar les transaccions) utilitzant el recurs freqüent al Fons d'Amortització. Amb aquestes mesures es va afavorir el creixent procés de concentració de la manufactura, de l'especialització agrícola i el desenvolupament del comerç interior i exterior.
També va intentar algunes reformes parlamentàries i electorals en la [[Cambra dels Comuns del Regne Unit |Cambra dels Comuns]], per adaptar les circumscripcions a les noves situacions i actualitzar la representativitat però no les va poder dur endavant. Malgrat tot, el rei li va concedir l'ús de la prerrogativa reial nomenant un considerable '''nombre de Pars''' a la [[Cambra dels Lords]] per atorgar-li majoria. També va proposar reformes com l'adopció del [[lliurecanvisme]] entre Gran Bretanya i Irlanda o l'abolició del comerç amb [[esclavisme|esclaus]] que foren rebutjades, però en realitat les seues temptatives de reformes van crear importants precedents en el futur. A més va reorganitzar el partit tory a la manera de professionalitzar la tasca política i seguint fins i tot algunes de les receptes de [[Edmund Burke]]. [[Pitt]] també va contribuir a que el
La facció tory va dirigir, resistir i vèncer la guerra contra la França revolucionària a partir de l'expansionisme de l'època republicana que va posar en joc els interessos continentals de Gran Bretanya i, sobretot, enfront de Napoleó. Quan el poder, a partir de 1795 en endavant va caure a les mans de [[Napoleó Bonaparte|Bonaparte]] i França es va transformar en un imperi encara més potent, la lluita aferrissada i antirevolucionària va desembocar en un esclat patriòtic involucionista (en contra de qualsevol dissidència, llibertat o reforma). En aconseguir la victòria, el prestigi el va monopolitzar el govern britànic per mantenir un domini absolut i oligàrquic sobre el Parlament i preservar els costums i institucions resistint a les demandes reformadores. Els seus més destacats dirigents van d'aleshores van ser [[Castlereagh]], [[Wellington]] i el príncep regent, el futur [[Jordi IV]].
| |||