Carlos María de Castro: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Corregit: el propi període > el mateix període
Línia 12:
El Pla Castro, inspirat en el de [[Ildefons Cerdà|Cerdà]] per a [[Barcelona]], suposava el pas de la ciutat de 800 a 2.300 hectàrees, basant-se en un càlcul sobre l'augment de població de la ciutat. Mitjançant un reticle ortogonal, el pla suposava afegir una corona de terreny a la ciutat per nord, est i sud, ordenant els usos del sòl (residencial, industrial, militar, esplai, agropecuari). La unitat bàsica d'edificació havia de ser la poma regular, amb vèrtexs xafranats i patis interiors. Els carrers serien de tres tipus (principals amb 30 metres d'ample, secundàries de 20 i les més estretes de 15). Una quarta part de l'Eixample estaria destinada a places, arbredes i jardins públics. Finalment, la ciutat seguia estant limitada per motius militars i fiscals, però ja no per una muralla, sinó per un fossat.
 
No obstant això, la construcció de l'[[Eixample de Madrid]] va ser notablement lenta, perllongant-se entre les dècades de 1860 i 1930 i molt desvirtuat per interessos especulatius i el propimateix període de temps durant el qual es va executar. Així, per exemple, Cánovas del Castillo va impulsar un Reial decret en 1864 pel qual es van reduir els espais verds al 30 o 20%, permetent que els espais lliures de les mançanes es convertissin en carrers particulars. En 1876 es van canviar les Ordenances en matèria d'altura i massa dels edificis i en 1893 es van suprimir tots els articles de les Ordenances referents a la salubritat dels edificis. Així mateix, l'amplària dels carrers es va anar reduint i es va permetre construir amb més de tres i quatre pisos.<ref>[http://www.ucm.es/BUCM/revistas/cps/11308001/articulos/POSO0202230131A.PDF La ciudad y la génesis del consumo de masas. Madrid, espacio del antagonismo social en la formación del capitalismo corporativo nacional], pel Colectivo Madrid, a la revista ''Política y Sociedad'', Vol 39 Núm. 1 (2002), Madrid (pp. 131-157)</ref>
 
==Vellesa==