Democràcia liberal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata) - The interwiki article is not good |
m Corregit: els propis governs > els mateixos governs |
||
Línia 48:
Aquestes idees convencionals foren desafiades en un primer moment per un petit grup d'intel·lectuals il·lustrats, qui creien que els problemes humans haurien de ser guiats per la raó i pels principis de llibertat i igualtat. Argumentaven que tots els homes havien estat creats iguals i per tant l'autoritat política no podia justificar-se basant-se en la "sang blava", una suposada connexió privilegiada amb Déu, o qualsevulla altra característica que fos al·legada per fer una persona superior a les altres. Finalment pensaven que el govern estava per servir el poble i no a l'inrevés, i que les lleis havien de ser aplicades tant a qui governaven com als governats (Estat de Dret).
A finals de [[segle XVIII]], aquestes idees inspiraren la [[Guerra d'Independència dels Estats Units]] i la [[Revolució Francesa]], que donaren a llum la ideologia del liberalisme i instituïren formes de govern que intentaren portar a la pràctica els principis dels filòsofs il·lustrats. Cap d'aquestes formes de govern no era precisament la que avui dia es diu democràcia lliberal (la diferència més significativa és que el dret a vot estava restringit a una minoria de la població), però eren una mena de prototips de la democràcia lliberal actual. Des que els simpatitzants d'aquestes formes de govern fossin coneguts com a lliberals, els
Quan foren fundades les primeres democràcies lliberals, els seus simpatitzants eren vists com un grup extremista i perillós que amenaçava la pau i estabilitat internacional. Els absolutistes que s'oposaven al liberalisme i a la democràcia es consideraven els defensors dels valors tradicionals i de l'ordre natural de les coses, i llur crítica a la democràcia semblava justificada quan [[Napoleó Bonaparte]] va prendre el control de la jove Primera República Francesa, reorganitzada com el [[Primer Imperi Francès]] i començà el seu procés de conquesta d'Europa. Això no obstant, els ideals liberals democràtics aviat s'estendrien entre la població, i cap al [[segle XIX]] la monarquia tradicional entrà en un estat de defensa continuada. Les reformes i revolucions ajudaren que la majoria dels països europeus s'apropessin a la democràcia lliberal. El liberalisme deixà de ser una opció extrema i passà a ésser el corrent dominant en política. L'espectre polític canvià: la monarquia tradicional es fou convertint en una idea extremista mentre que la democràcia lliberal fou pouant en la gent fins a ocupar la posició dominant en política. A finals de [[segle XIX]], la democràcia lliberal ja no era només una idea "lliberal", sinó que tenia el suport de diferents ideologies. Després de la [[Primera Guerra Mundial]] i especialment de la [[Segona Guerra Mundial|Segona]], la democràcia lliberal va atènyer una posició dominant entre les teories de govern i avui dia té el suport de la gran majoria de l'espectre polític.
| |||