Unió dels Demòcrates Cristians i de Centre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: El propi Follini > El mateix Follini |
m Corregit: la pròpia UDC > la mateixa UDC |
||
Línia 31:
Amb un nou capdavanter, la UDC es va enfrontar a les [[eleccions legislatives italianes de 2006]]. La coalició la Casa de les Llibertats va perdre les eleccions gràcies a la seva pròpia llei electoral davant [[L'Unione]], de centreesquerra. La UDC va pujar la seva mitjana nacional fins al 6,8%, aconseguint 39 diputats i 21 senadors. [[Francesco D'Onofrio]] es convertia en el líder del partit en el [[Senat d'Itàlia|Senat]], mentre que [[Lucca Volontè]], feia el propi en la Cambra de Diputats.
Després de la derrota electoral de la Casa de les Llibertats, la UDC va iniciar el debat sobre la conveniència o no que Berlusconi seguís al capdavant de la coalició. Casini va arribar a dir que qui perdia havia de canviar, en una clara referència al lideratge de Berlusconi. Es creen dues tendències en la UDC, d'una banda la qual propugnar abandonar la Casa de les Llibertats, liderada per Follini, d'altra banda la partidària del canvi però dins de la Casa de les Llibertats, liderada aquesta altra tendència per Casini i Cessa, el secretari general. Follini, sentint-se incomprès per la resta dels dirigents, abandona el partit, creen el moviment [[Itàlia del Mig]], que busca trencar el bipolarisme dominant en la [[política d'Itàlia|política italiana]]. Per la seva banda, la UDC es distancia de la Casa de les Llibertats a partir del [[2 de desembre]] de [[2006]], quan el partit rebutja participar en la [[manifestació]] organitzada per li resto de la coalició a [[Roma]] contra la política econòmica de [[Romano Prodi|Prodi]]. La UDC organitzaria al mateix temps una manifestació a [[Palerm]], diferenciant així dues oposicions al centreesquerra, una moderada i de centre, la
Poc després la UDC donaria per acabada la seva participació en la Casa de les Llibertats, però no en el centredreta italià, propugnant una nova aliança, declarant que els aliats de la UDC són naturalment Forza Italia i l'Alleanza Nazionale. Alguns dirigents no estan d'acord amb la sortida de la Casa de les Llibertats, corrent dirigit per l'exministre [[Carlo Giovanardi]]. Uns altres proposen la superació de la UDC, com l'exministre [[Mario Baccini]] i l'expresident de la [[Llombardia]], [[Marco Tabacci]]. A les eleccions legislatives italianes de 2008 la UDC es presentaria dins la coalició [[Unió del Centre]].
| |||