My Fair Lady: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -Transilvània +Transsilvània |
m Corregit: la pròpia obra > la mateixa obra |
||
Línia 27:
[[Noël Coward]] va ser el primer a qui se li oferí el paper de ''Henry Higgins'', però ho rebutjà i suggerí als productors que agafessin a [[Rex Harrison]] en canvi.<ref>Morley, Sheridan. ''A Talent to Amuse: A Biography of Noël Coward'', p. 369, Doubleday & Company, 1969</ref> Harrison, tot i que prenia lliçons de cant, al descobrir el seu limitat registre vocal, manifestà la seva voluntat d'abandonar el projecte, però els autors van negar-se i li van permetre que recités les cançons, una cosa totalment estranya llavors.<ref name="love4musicals"/> Després de diverses discussions, Harrisson acceptà interpretar-lo. [[Mary Martin]] va ser una de les primeres eleccions pel paper de ''Eliza Doolittle'', però declinà.<ref>http://beinecke.library.yale.edu/cvvpw/gallery/martin1.html</ref> La jove actriu [[Julie Andrews]] va ser ''descoberta'' i triada després que l'equip creatiu del show la veiés al seu debut a Broadway a ''[[The Boy Friend (musical)|The Boy Friend]]''. [[Moss Hart]] acceptà encarregar-se de la direcció després d'escoltar dues cançons. Els experimentats orquestradors [[Robert Russell Bennett]] i [[Philip J. Lang]] van encarregar-se dels arranjaments i el muntatge començà ràpidament els assaigs.
El guió del musical emprà diverses escenes que Shaw havia escrit especialment per la versió cinematogràfica de 1938, incloent-hi la seqüència del ball a l'ambaixada i l'escena final de la pel·lícula més que no pas el final de la
El títol de l'espectacle fa referència a un dels títols provisionals de Shaw per a l'obra: "Fair Eliza". Entre altres títols considerats estaven "Come to the Ball" o "Lady Liza", decidint-se finalment pel de ''My Fair Lady'', en al·lusió a una cançó de bressol anglesa ("[[London Bridge Is Falling Down]]").
|