Cadis: diferència entre les revisions

Va ser metròpoli de les ciutats i factories fenícies atlàntiques fins a l'ascensió de [[Cartago]]. A la mort del rei Argantoni cap a [[530 aC]] esclata una guerra entre els [[fenicis]] i els [[tartessos]]. Es va demanar ajuda a [[Cartago]] davant la major pressió que exercien els [[tartessos]] i [[grecs]] focenses (vegeu [[guerres heleno-púniques]]).

 

 

Sota l'imperi fou municipi romà amb el nom d'''Augusta Urbs Julia Gaditana'', i fou seu d'un convent jurídic de la [[Bètica]]. Les seves monedes (tant del període fenici com el romà) porten generalment la imatge (el cap) d'[[Hèrcules (heroi)|Hèrcules]] de Tir (fenici [[Melcart]]), deïtat tutelar de la ciutat, i a la part del darrere un o dos peixos i un epígraf fenici damunt i un d'hebreu sota: el primer no se sap ben bé que deia i el segon deia "Agadir" nom fenici originari de Gadir (Gades sota els romans). A les monedes romanes, a part de no aparèixer generalment el nom, tenen altres símbols i el nom dels successius patrons de la ciutat: Balbus (L. Cornelius Balbus Major conegut per ''Gaditanus'' o ''Tartesius'', que fou el primer no italià a ser cònsol; i el seu nebot L. Cornelius Balbus Minor, procònsol d'Àfrica vencedor dels [[garamants]] el [[19 aC]]), August, Marc V. [[Agripa]] i els seus fills Caius i Lucius, i l'emperador [[Tiberi]]. L. Cornelius Balbus Minor és esmentat a les monedes com el constructor de la nova ciutat de '''Gades''' i el seu port (''Portus Gaditanus'' avui [[Puerto Real]]), cosa que hauria fet durant el període en què fou qüestor de la Citerior Asinius Pollio ([[43 aC]]). Va construir un pont que unia el port a la ciutat i que era al mateix temps aqüeducte. Les restes del aqüeducte es conserven així com altres edificis públics: els Temples de Saturn, a la mateixa ciutat, i d'Hèrcules, una mica al sud a la via cap a la [[Màlaga]]. Aquest darrer temple tenia un oracle famós i fou dels temples més rics.