Forma modular: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: s'anula > s'anul·la
m Corregit: es permetem denominadors > es permeten denominadors
Línia 17:
Quan ''k'' = 0, la condició 2 diu que ''F'' depèn només en la classe de [[similitud (matemàtiques)|similitud]] de l'enreixat. Això és un cas especial molt important, però les úniques formes modulars del pes 0 són les constants. Si s'elimina la condició 3 i es deixa que la funció tingui pols, llavors existeixen exemples amb pes 0: s'anomenen ''funcions modulars''.
 
La situació es pot comparar profitosament amb la que sorgeix en la recerca de funcions en l'[[espai projectiu]] P(''V''): en aquest context, idealment es voldrien funcions ''F'' en l'espai vectorial ''V'' que són polinòmics en les coordenades de ''v'' ≠ 0 en ''V'' i satisfà l'equació ''F'' (''cv'') = ''F'' (''v'') per a tot ''c'' diferent de zero. Desafortunadament, les úniques funcions d'aquest tipus són constants. Si es permetempermeten denominadors (funcions racionals en comptes de polinomis), es poden deixar que ''F'' sigui la proporció de dos polinomis [[homogenis]] del mateix grau. Alternativament, es pot conservar els polinomis i relaxar la dependència sobre ''c'', deixant que ''F'' (''cv'') = ''c'' <sup>''k'' </sup>''F'' (''v''). Les solucions són llavors els polinomis homogenis de grau ''k''. Per una banda, aquests formen un espai vectorial de dimensió finita per a cada ''k'', i en l'altre, si es deixa ''k'' variar, es poden trobar els numeradors i denominadors per construir totes les funcions racionals que són realment funcions en l'espai projectiu subjacent P(''V'').