Larsa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: cap el 2005 > cap al 2005
m Corregit: cap el 1157 > cap al 1157
Línia 6:
Després, ja no va destacar més i va seguir la història general de les ciutats estat sumèries amb les successives hegemonies. El 2350 aC, va passar a mans de [[Lugalzagesi]] d'[[Umma (ciutat estat)|Umma]]. Després, cap al 2330 aC, de [[Sargon I]] d'[[Akkad]]. Cap al 2220 aC, va ser independent fins al 2130 aC, en què va passar a [[Gudea]] de [[Lagash]].
 
Més tard, va passar a [[Ur]] cap al [[2100 aC]], però el 2025 aC se'n va independitzar per mitjà d'un amorita (o amorreu) anomenat ''Naplanum'', al qual, cap al 2005 aC, va succeir Emisum i després, el 1977 aC, Samium. El 1925 aC, va conquerir Ur, [[Uruk]] i [[Eridu]], que pertanyien a [[Isin]]. El 1916 aC, va fer una expedició a [[Anshan]] i [[Regne d'Elam|Elam]]. El 1898 aC, trobem Isin i Larsa en plena guerra, i les victòries de Larsa allunyen d'Isin els seus vassalls. El [[1895 aC]], Isin reconquerí Ur. El 1875 aC, Larsa ja tenia l'hegemonia i Isin havia quedat reduït a la ciutat i el seu propi territori, i [[Nippur]]. El 1867 aC, Larsa va conquerir Nippur, una de les últimes ciutats que encara obeïa Isin, però no va poder conservar-la. El 1838 aC, altra vegada va conquerir Nippur però Isin la va recuperar. El 1835 aC, mentre l'exèrcit estava ocupat atacant (i ocupant) Nippur, va ser conquerida efímerament per [[Kazallu]]. Poc després, el cap amorita Kudurmabug, senyor de [[Yamutbal]], ocupà Larsa, expulsà la guarnició de Kazallu i proclamà rei el seu propi fill Waradish (1834 aC). El 1830 aC, Isin va conquerir de nou Nippur, potser per una revolta o per haver estat ocupada per Larsa. El 1828 aC, Larsa va conquerir Nippur i Isin la va recuperar el 1813 aC, però només per un any, car el 1812 aC Larsa la va conquerir per enèsima vegada. El 1802 aC, Isin va ocupar Nippur. El 1793 aC, Rimsin I de Larsa va ocupar Isin i Nippur es va fer independent per uns mesos fins que també fou ocupada. Però la victòria de Larsa no es va prolongar molt de temps. Babilònia es va posar al front d'una coalició amb Elam, Assur ([[Assíria]]), els [[gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] (1764 aC), que el [[1763 aC]] va [[Setge de Larsa|assetjar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Van De Mieroop |nom=Marc |títol=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.cat/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Va recuperar la llibertat el 1745 aC, però fou conquerida altra vegada pels babilonis el 1739 aC, que la van mantenir en endavant menys dos períodes de domini assiri (1235 aC a 1227 aC, i 729 aC a 626 aC) i una ocupació elamita breu (cap elal 1157 aC al 1156 aC), i en tot aquest temps fou una ciutat menor.
 
Al final del segle XI aC o potser al principi del segle X aC, s'hi va instaurar el poder d'una tribu aramea (caldea), que va governar els segles següents. El 731 aC, el rei caldeu Nadin o Nadina de Larak va pagar tribut a [[Teglatfalassar III]], que estava assetjant Sapia, capital de [[Bit Amukkani]]; el 729 aC, quan va ser conquerida per Assíria, però integrada dins el regne de Babilònia. La dinastia caldea de [[Bit Dakkuri]] va agafar el poder a [[Babilònia]] el 626 aC i va dominar Larak/Larsa.