Almendralejo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: fins 1873 Almendralejo > fins a 1873 Almendralejo
Línia 46:
Amb la caiguda de l'[[Antic Règim]] la localitat es constitueix en municipi constitucional a la regió d'[[Extremadura]]. Des de 1834 és seu del Partit judicial d'Almendralejo.<ref>[[Instituto Cervantes|Cervantes Virtual]] [http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=22503 Subdivisión en partidos judiciales de la nueva división territorial de la Península e islas adyacentes / aprobada por S. M. en el real decreto de 21 de abril de 1834]</ref> En el cens de 1842 comptava amb 1.502 llars i 5.810 veïns.<ref>Municipi Codi [[Institut Nacional d'Estadística|INE]]-06-011. [http://www.ine.es/intercensal/intercensal.do;jsessionid=BDC16227414DAFCCE9095CC0C0E0AF01.intercensal02?search=1&cmbTipoBusq=0&textoMunicipio=almendralejo&btnBuscarDenom=Consultar+selecci%F3n Provincia: 6 Badajoz Municipio: 06011 Almendralejo]</ref>
 
El 26 de gener de 1851, [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] concedia a Almendralejo el títol de Ciutat. A efectes eclesiàstics, fins a 1873 Almendralejo va pertànyer a la diòcesi del Priorat de Sant Marc de Lleó, any a partir del qual va passar a la jurisdicció de la diòcesi de Badajoz
 
El 7 d'agost de 1936 entraven a la localitat les [[bàndol nacional|tropes nacionals]] al comandament de [[Gonzalo Queipo de Llano y Sierra|Queipo de Llano]], i van prendre Almendralejo. A l'entrada de les tropes nacionals els republicans es van replegar i 40 d'ells es van fer forts a la Torre de la Parròquia de la Purificació. Els nacionals van calar foc a la Parròquia i bombardejaren la Torre per forçar la seva rendició, que van resistir fins al 15 d'agost.