Raj Britànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció |
m Corregit: 1907, van haver > 1907, va haver |
||
Línia 163:
La primera pandèmia de [[còlera]] començà a Bengala, expandint-se a través de l'Índia des del 1820. 10.000 soldats britànics i incomptables indis van morir durant la pandèmia. Les morts a l'Índia entre 1817 i 1860 s'estima que van morir fins a 15 milions de persones, i 23 milions més entre 1865 i 1917. La tercera pandèmia de la pesta s'inicià a Xina a mitjans del segle XIX, estenent la malaltia per tots els continents i causant la mort de 10 milions de persones només a l'Índia. [[Waldemar Haffkine]], que principalment treballà a l'Índia, va ser el primer microbiòleg que desenvolupà i usà vacunes contra el còlera i la [[pesta bubònica]]. El 1925, el Laboratori de la Pesta de Bombai va passar a anomenar-se [[Institut Haffkine]].
Les febres han estat considerades com una de les principals causes de mort a l'Índia durant el segle XIX. Va ser [[Ronald Ross|Sir Ronald Ross]], quan treballava a l'[[Hospital General de la Presidència]] a [[Calcuta]] qui demostrà finalment el 1898 que la [[malària]] es transmet pels mosquits. El 1881 hi havia uns 120.000 pacients de lepra. El govern central passà la [[Llei de Leprosos de 1898]], que atorgava fons perquè els malalts fossin confinats a leproseries. La vacunació massiva contra la verola va fer que l'índex de mortaldat disminuís cap a finals del segle XIX. El 1849, gairebé un 13% dels morts a Calcuta eren a causa de la [[verola]]. Entre 1868 i 1907,
Sir [[Robert Grant]] dirigí la seva atenció cap a l'establiment d'una institució sistemàtica a Bombay per impartir coneixement mèdic als nadius. El 1860, el [[Grant Medical College]] esdevingué una de les 4 universitats de medecina.
| |||