Romà I Lecapè: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: hi van haver > hi va haver |
m Corregit: va nomenat al seu > va nomenar el seu |
||
Línia 68:
El [[921]] va esclatar la guerra contra els búlgars que havien assolat [[Tràcia]]; el [[923]] [[Simeó I el Gran|Simeó de Bulgària]] es va aliar als àrabs; el [[926]] una entrevista entre Romà i Simeó, rei dels búlgars davant les muralles de Constantinoble va acabar temporalment amb la lluita. Poc abans, el 925 el patrici Joan Radí va destruir la flota del famós [[Lleó de Trípoli]], pirata que havia saquejat [[Tessalònica]] 22 anys abans. El 927 va morir el rei Simeó de Bulgària i el va succeir el seu fill Pere i va entrar al territori bizantí al front d'un exèrcit exigint a l'emperador, si volia la pau, de donar-li la seva néta en matrimoni,{{efn|Aquesta néta era filla de [[Cristòfol Lecapè|Cristòfol]] i es deia Maria, però a partir de llavors la van anomenar Irene que vol dir «Pau».{{sfn|Previté-Orton|1975|p=256}}}} proposta que Romà va acceptar, ja que necessitava totes les seves forces contra els àrabs. També les possessions a Itàlia van necessitar protecció contra els petits prínceps [[longobards]].
El [[931]] va rebre un dur cop emocional, la mort del seu fill Cristòfol, que estava casat amb Sofia la filla de Nicetes el ''magister palatii''.{{sfn|Runciman|1929|p=78}} El [[933]] va
[[Fitxer:Byzantines repel the Russian attack of 941.jpg|thumb|right|250px|Defensa dels bizantins contra l'atac d'Ígor de Kíev el [[941]]. Il·lustració del ''[[Joan Escilitzes|Skyllitzes Matritensis]]''.]]
Els bizantins havien estat aliats dels [[khàzars]] fins que Romà Lecapè va iniciar una persecució de jueus. Segons el [[Document de Schechter]] el rei dels khàzars Josep ben Aaron va respondre a aquesta persecució desfent-se de molts cristians i llavors l'emperador bizantí va demanar al tsar [[Oleg de Kíev]] que ataqués als khàzars.<ref>Ocak,2002</ref>{{sfn|Schechter|1912|p=181-219}}
| |||