Càlcul de quantitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
Cal fer una acurada distinció entre les magnituds abstractes i les magnituds mesurables. Les regles de multiplicació i divisió del càlcul de magnituds s'apliquen a les [[Unitat bàsica del SI|unitats SI bàsiques]] (que són magnituds mesurables) per poder definir les [[Unitats derivades del SI|unitats SI derivades]], incloent les unitats derivades [[Magnitud adimensional|adimensionals]], com el [[Radian|radiant]] (rad) i l'[[Estereoradiants|estereoradiant]] (sr), que són útils per a donar una major claredat quan s'utilitzen, encara que ambdues siguin algebraicament iguals a 1.
Hi ha desacords però, sobre si és significatiu el fet de multiplicar o dividir unitats de magnitud. Emerson suggereix que si les unitats, d'una magnitud determinada, se simplifiquen algebraicament, llavors ja no són unitats d'aquesta magnitud.<ref name="Emerson">{{Citation|title=On quantity calculus and units of measurement|url=http://iopscience.iop.org/0026-1394/45/2/002|first=W.H.|last=Emerson|year=2008|journal=[[Metrologia]]|volume=45|issue=2|pages=134–138|doi=10.1088/0026-1394/45/2/002|bibcode=2008Metro..45..134E}}</ref> Johansson exposa que hi ha defectes lògics en l'aplicació del mètode ''quantity calculus'', i que les anomenades magnituds adimensionales han de ser enteses com a "quantitats sense unitats".<ref name="Johansson">{{Citation|title=Metrological thinking needs the notions of ''parametric'' quantities, units and dimensions|url=http://iopscience.iop.org/0026-1394/47/3/012/|first=I.|last=Johansson|year=2010|journal=[[Metrologia]]|volume=47|issue=3|pages=219–230|bibcode=2010Metro..47..219J|doi=10.1088/0026-1394/47/3/012}}</ref>
La forma d'utilitzar el mètode ''quantity calculus'' per a la conversió d'unitats, així com el seguiment de les unitats en les manipulacions algebraiques s'explica en el manual ''Quantities'', ''Units and Symbols in Physical Chemistry''.
| |||