Domingo Dulce y Garay: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en que esclatà > en què esclatà |
m Corregit: es retires a > es retirés a |
||
Línia 43:
Les tendències liberals i conciliadores del general causaren un profund disgust entre els elements conservadors que estimaven la seva política com a pertorbadora i perillosa per l'esdevenidor de la metròpoli, i aquest disgust, exterioritzat pels voluntaris, donà origen a greus desordres en la mateixa capital de l'illa.
Quan Dulce s'adonà de la ineficàcia dels seus procediments de temperança, canvia de conducta, restablint la censura i el funcionament dels tribunals militars i tornant al sistema de les deportacions; signà algunes sentències de mort i decretà l'embargament dels béns dels separatistes. Aquestes severes mesures foren tatxades de cruels pels que simpatitzaven amb la rebel·lió, i semblaren tardanes als seus contraris; de forma que no produïren altra resultat que augmentar la impopularitat del general; i el dia [[1 de juny]] de [[1869]] els voluntaris, en actitud sediciosa, exigiren que deixes el comandament en el segon caporal i es
De quarter a Madrid, els progresos de la seva malaltia, els suportava amb un treball constant i amb els disgustos soferts, el portaren a [[França]] a la recerca d'un alleujament, morint poc després en la data apuntada al principi. Fou enterrat al [[Cementiri del Poblenou]] de Barcelona.
| |||