Assassins (musical): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15672180 a 14741541 de PereBot. [s] |
m Corregit: -deñ +del |
||
Línia 172:
A l'escena 2, el Balladeer narra la història de John Wilkes Booth. ("The Ballad of Booth") Booth està escrivint el seu raonament del magnicidi al seu diari, mentre que el Balladeer li diu que els seus motius realment tenen més a veure amb els seus problemes personals. El Balladeer llegeix les auto-justificacions de Booth mentre que aquest se suïcida; i el Balladeer conclou en què Booth simplement és un boig el llegat del qual és la traïció i que, intentant destruir Lincoln, l'ha elevat a la llegenda.
A l'escena 3, Booth, Czolgosz, Hinckley, Zangara i Guiteau estan a un bar. Guiteau brinda per la seva ambició de ser Ambaixador a França; mentre que Zangara es queixa del seu dolor d'estómac, i Booth li suggereix que dispari un President per alleugerir-se. Hinckley trenca accidentalment una ampolla de cervesa i Czolgosz s'enfada, descrivint-li els horrors que veu a la fàbrica d'ampolles on treballa, i com els homes moren o són ferits per fer una ampolla com la que Hinckley acaba de trencar. Booth l'urgeix a que prengui control
L'escena 4 comença amb un noticier de ràdio que diu que Zangara ha intentat assassinar a [[Franklin D. Roosevelt]]. Cinc "espectadors" són entrevistats, dient les seves pròpies versions del succés; i en la que cadascun d'ells està convençut d'haver estat ell qui ha salvat personalment al President ("How I Saved Roosevelt"). Pel seu costat Zangara canta des de la [[cadira elèctrica]] que no té por ni s'amoïna pel fet que vagin a executar-lo perquè va matar un dels que controla els diners.
| |||