Jesús de Polanco: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com ''[[Diario > com a ''[[Diario
m Corregit: compte apart".<ref > compte a part".<ref
Línia 49:
Periodistes vinculats a mitjans com ''[[El Mundo]]'' l'han fet permanentment blanc de les seves crítiques. Així se li ha retret la seva pertinença juvenil al [[Frente de Juventudes]] («centúria García Morato»). També se li ha criticat la seva hipocresia, sent capdavanter en la lluita contra el [[Partit Popular (Espanya)|PP]] i la [[Dreta política|dreta]] [[Espanya|espanyola]], havent-se beneficiat dels favors del franquisme i a les dictadures del [[Con Sud]] com [[Argentina]].<ref>«[http://www.elconfidencial.com/cache/2007/07/22/8_hombre_libertad_negocio.html El hombre que hizo de la libertad un negocio]», [[Jesús Cacho]], elconfidencial.com, [[22 de juliol]] de [[2007]]. Jesús Cacho és autor d'un assaig sobre Jesús Polanco i els seus negocis: ''El negocio de la libertad'', ed. Foca, [[Madrid]].</ref>
== Polèmiques ==
En 1997 Jesús de Polanco va ser [[Processament|processat]], juntament amb el [[Consell d'Administració]] del Grup PRISA per l'anomenat [[cas Sogecable]]. Segons les querelles presentades pel periodista [[Jaime Campmany]] i el professor de Dret financer [[Francisco Javier Sáinz Moreno]], l'empresa Sogecable, filial del Grup Prisa, hauria "utilitzat indegudament els dipòsits de garantia dels abonats quan, per disposició legal, haurien d'haver romàs en un compte aparta part".<ref>Labio Bernal, Aurora. ''Comunicación, periodismo y control informativo: Estados Unidos, Europa y España''. Barcelona: Anthropos 2006, p. 159.</ref> En la biografia autoritzada de [[Baltasar Garzón]], ''[[Garzón, el hombre que veía amanecer]]'', escrita per [[Pilar Urbano]] i publicada en 2000, l'exjutge assenyalà [[Antonio García-Trevijano]] com el cervell de la suposada trama que destapà les irregularitats.<ref>Urbano, Pilar. ''Garzón, el hombre que veía amanecer''. Madrid: Plaza & Janés, 2000, p. 390</ref> Es va fer càrrec del sumari el jutge [[Javier Gómez de Liaño]] qui va arribar a impedir la sortida a Polanco d'[[Espanya]] i a imposar-li una fiança de 200 milions de [[pesseta|pessete]]s per no entrar en la [[presó]]. La denúncia va ser finalment sobreseguda i Polanco es va querellar contra el jutge Gómez de Liaño, qui va ser condemnat per [[prevaricació]] en la instrucció del cas i expulsat de la judicatura pel [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]].<ref>[http://www.elmundo.es/nacional/sentencialiano/ Text de la sentència 2/1999], de [[15 d'octubre]] de [[1999]], a ''[[El Mundo]]''.</ref> Gómez de Liaño fou indultat posteriorment pel govern de [[José María Aznar]]. Més endavant el [[Tribunal Europeu de Drets Humans]] va determinar que Gómez de Liaño no havia tingut un judici imparcial per part dels tribunals espanyols.
 
El [[2 de març]] de [[2007]], en la Junta General d'Accionistes del Grup [[PRISA]], Jesús de Polanco, en una resposta a un accionista en el torn d'intervencions, va acusar de manera implícita a sectors del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]] de desitjar tornar a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] i en la qual va titllar de franquista la manifestació del [[10 de març]] d'aquest mateix any convocada pel [[PP]] amb el lema ''Espanya per la llibertat. No més cessions a ETA''.<ref>«''En un moment en el qual (em permeto donar una opinió personal) hi ha qui desitja tornar a la Guerra Civil; en què acabem de veure una manifestació pública, que és el franquisme pur i dur posat en imatges de televisió, el que nosaltres opinem com opinem la vespra, dient que ens considerem gent decent, espanyols de bé, completament dignes, i que no anàvem a aquesta manifestació, quan els contendents es posicionen, [per a] un grup com el nostre, que pretén ser neutral, és molt difícil''».<br /><p align=right>«[http://www.iceta.org/jp240307.pdf Hasta los que deberían considerarse favorecidos nos ven poco adictos]», ''[[El País]]'', [[24 de març]] de [[2007]].</p align></ref> reclamany, al mateix temps, la creació d'un partit de dreta modern i [[laicisme|laic]].<ref>«''...jo opino que si poguéssim nosaltres, el Grup [[PRISA]], col·laborar perquè a Espanya hi hagués un partit de dretes modern, laic, amb ganes de conservar el que cal conservar, i transformar el que cal transformar, els recolzaríem. Si és el que ens falta. Ja tenim un partit d'esquerres, absolutament democràtic, que funciona''».<br /><p align=right>«[http://www.iceta.org/jp240307.pdf Hasta los que deberían considerarse favorecidos nos ven poco adictos]», ''[[El País]]'', [[24 de març]] de [[2007]].</p align></ref>