Alamut: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: del imam > de l'imam |
||
Línia 13:
[[Fitxer:Alamut.png|thumb|Mapa de la zona]]
Entre el [[1090]] i el [[1257]] fou la capital d'un estat [[ismaïlita]] (després [[ismaïlita nizarita]]) format per territoris dispersos a Iran i Síria. Els ismaïlites ([[xiïtes]]) s'havien revoltat a favor dels [[fatimites]] (també xiïtes) en els darrers anys del regnat de [[Màlik-Xah I]], soldà seljúcida [[sunnita]]. L'intent dels seljúcides de recuperar-la el [[1092]] va fracassar. La revolta va agafar volada sobretot en el regnat del sultà [[Barkiyaruk]]. Fortaleses al [[Kohistan]], [[Kumis]], [[Fars]] i [[al-Jazira]] de [[Síria]] foren ocupades pels rebels.<ref>{{ref-web|url=http://ismaili.net/heritage/book/export/html/17928 |títol=Ismaili History 600 - Alamut period - Hadi to Ruknuddin Khurshah |consulta=23/4/2012 |editor=ismaili.net |data= |llengua=anglès }}</ref>
Entre els caps rebels [[Attash Ahmad ibn Abd al-Malik]] que era el daï (missioner, en aquest cas en sentit de cap) d'[[Esfahan]], el seu fill [[Ahmad ibn Attash]], que va conquerir Shahidz o Shahdez (prop d'Esfahan) el [[1100]], i el ja esmentat [[Al-Hasan al-Sabbah]] que dominava Alamut des del [[1090]]. A la mort
El sultà [[Muhammad ibn Malik Shah]] Tapar va estar a punt de posar fi a la revolta; va conquerir Shahdiz el [[1107]] i va assetjar Alamut durant set anys, però el sultà va morir el [[1118]], i els ismaïlites van tenir una treva. En aquest temps la direcció del moviment estava ja totalment en mans de Al-Hasan al-Sabbah. L'estat el formaven 23 fortaleses del districte de [[Rudbar]] a l'entorn d'Alamut, la fortalesa de [[Girkudh]] (prop de [[Damghan]]) a la regió de [[Kumis]], i nombroses viles i fortins al [[Kohistan]] o Kuhistan (al sud del [[Gran Khorasan]]). Tots els ismaïlites l'obeïen incloent els [[nizarites]] d'Egipte. De fet l'estat mai es va expandir i es va conservar de manera similar fins a la seva extinció.
| |||