Unguja: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: illa es descrita > illa és descrita
m Corregit: el hivern > l'hivern
Línia 36:
El [[1528]] la flota de Nero de Cunha es va desviar de la flota principal i un pilot de l'illa el va guiar a un lloc segur per ancorar; dos-cents malalts foren deixats al lloc però no consta l'establiment d'una ''feitoria'' (establiment comercial o factoria) permanent. El [[1571]] Fra Monclaro escrivia que l'antiga capital, abans gran com Kilwa, estava en ruïnes, a causa del bombardeig de Ravasco però també per la presència de "caffirs" del continent que mantenien el desordre; el poble vivia amb por. Els portuguesos van combatre als agitadors i el rei (suahili) de Zanzíbar va regalar l'illa a Portugal. Portuguesos residents a l'illa van poder tenir la seva pròpia capella i capellà es dedicaven al comerç de perles, de teixits, de marfil, d'àmbar gris i altres. L'illa és descrita com a molt fèrtil, però no es fa menció de cap ''feitoria''.
 
El primer testimoni sobre una ''feitoria'' el dona Edmund Baker de Ipswich, tinent al vaixell Bonaventure, manat pel capità Sir James Lancaster, que hi va passar el l'hivern de [[1591]] a [[1592]]. Gaspar de Sao Bernardino informa d'un carregament d'esclaus de Zanzíbar a Mombasa el [[1606]]. El rei d'Unguja era un home simpàtic i agradable i per contra el religiós Joao dos Santos parla del comportament brutal dels portuguesos, i diu que havia convertit al cristianisme un nebot del rei a qui va enviar a estudiar a [[Goa]].
 
Un informe de 1605 parla de vicariats agustins a Lamu, Pate i Faza i un convent a Mombasa però no a Zanzíbar, on no apareixen fins al [[1612]] esmentats en una butlla papal, i per tant la seva fundació, lligada sens dubte a la ''feitoria'' seria entre 1606 i 1612. Els portuguesos es van instal·lar, segons la tradició, a Mvuleni i Fukuchani (la segona a un antic lloc pre islàmic).