Dinastia Anuixtigínida: diferència entre les revisions

No hi havia una força de clan o ètnica darrere el sultà, les poblacions eren heterogènies i l'imperi no s'havia consolidat. L'exèrcit el formaven mercenaris reclutats aquí i allà, especialment entre les tribus turcmanes dels [[ghuz]] ([[oghuz]]) i els [[qanqli]] de l'estepa [[kirguís]]. La família reial estava dividida: la reina mare Turkan-khatun, mare de [[Alà-ad-Din Muhàmmad|Muhammad Ala al-Din]], detestava al seu nét [[Djalal al-Din Manguberti|Djalal al-Din]], el fill preferit de Muhammad. Aquest volia erigir-se en un campió del islam contra els mongols pagans, i cridava a la guerra santa, però estava enfrontat amb el [[califa]] de [[Bagdad]]<ref> que al [[1217]] va estar a punt d'atacar, quan va descobrir una carta en la que el califa havia incitat als gúrides contra Khwarizm; llavors va designar un alida com anticalifa i va emprendre una marxa cap a Bagdad, però el l'hivern del 1217 al 1218 una tempesta de neu va aturar els seus exèrcits al [[Kurdistan]] i [[Luristan]] i quan va saber que hi havia agitació entre els quipxaqs va decidir retornar </ref> i el califa [[An-Nàssir (abbàssida)|Nàssir]] ([[1180]]-[[1225]]) el considerava el seu pitjor enemic i preferia als mongols, Fins i tot a [[Transoxiana]], Muhammad s'havia guanyat l'hostilitat del clergat musulmà quan el [[1216]] va fer executar al xeic Medjd al-Din al-Bagdhdí de l'orde religiós dels sufites kubrawis.