José Sánchez Guerra y Martínez: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: obtenint un acta > obtenint una acta
Línia 59:
'''José Sánchez Guerra y Martínez''' ([[Còrdova]], [[28 de juny]] de [[1859]] - [[Madrid]], [[26 de gener]] de [[1935]]) va ser un [[polític]] [[Espanya|espanyol]], que va arribar a ésser [[President del Govern d'Espanya|President del Govern]] en [[1922]].
== Biografia ==
Advocat i periodista, va dirigir ''La lberia'' ([[1885]]), ''Revista de España'' ([[1888]]) i ''El Español'' ([[1898]]). A les [[eleccions generals espanyoles de 1886]] comença la seva carrera política obtenint ununa acta de [[diputat]] per [[Cabra (Còrdova)]]<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%28105250%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref> pel [[Partit Liberal (Espanya)|Partit Liberal]] que liderava [[Práxedes Mateo Sagasta|Sagasta]], encara que més endavant, juntament amb [[Antoni Maura]] va passar al [[Partit Conservador (Espanya)|Partit Conservador]]. Entre [[1903]] i [[1904]] fou Ministre de la Governació. El [[1908]], no obstant això, Maura va preferir a [[Juan de la Cierva y Peñafiel|Juan de la Cierva]] per a aquest càrrec, pel que Sánchez Guerra va passar a ocupar la cartera de Foment. També fou governador del [[Banc d'Espanya]] entre juliol i desembre de [[1903]] i entre gener de [[1907]] i setembre de [[1908]].
 
Durant les diverses crisis que van afectar al Partit Conservador, Sánchez Guerra va tractar de mantenir-se al marge, encara que va tornar a acceptar encarregar-se del Ministeri de Governació en [[1913]]-[[1915|15]] i [[1917]], en els governs presidits per [[Eduardo Dato]]. A la mort d'aquest se succeïren diversos governs conservadors. Un d'ells ho presideix entre març i desembre de [[1922]]), José Sánchez Guerra. En aquest govern s'agrupaven mauristes, conservadors i membres de la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]]. Va tractar d'acabar amb el [[pistolerisme]] patronal a [[Barcelona]] amb la destitució del governador civil, [[Severiano Martínez Anido]] responsable de la tolerància cap a aquests pistolers i repressor dels grups [[anarquisme|anarquistes]] barcelonins. L'assassinat de Dato havia donat ales a Martínez Anido, que s'havia convertit en un dels principals obstacles per a la recuperació de la pau social. Però la discussió del [[expedient Picasso]] que informava sobre el [[Desastre d'Annual]] va precipitar la seva caiguda.