Samba (música): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: és un samba > és una samba |
m Corregit: era un samba renovat, que > era una samba renovada, que |
||
Línia 7:
El "samba-amaxixado" ''Pelo telefone'', de domini públic però registrat per Donga i Mauro Almeida, és considerat ''el primer enregistrament de samba'', encara que Bahiano i Ernesto Nazaré haguessin enregistrat per a la Casa Édison ja el [[1903]]. El seu gran èxit va portar el gènere més enllà dels "morros". Als [[dècada del 1930|anys trenta]], uns músics liderats per Ismael Silva van fundar, al veïnat del barri d'Estácio de Sá, la primera escola de samba, ''[[Deixa Falar]]''. Van transformar el gènere perquè s'adeqüés millor a la desfilada de [[carnaval]]. En aquella mateixa època, un personatge va ser molt important per a la popularització de la samba: Noel Rosa. Noel és responsable de la unió de la samba del morro amb el de l'asfalt. És considerat el primer [[cronista]] da música popular brasilera. Llavors, la [[ràdio]] va difondre la popularitat de la samba per tot el país i, amb el suport del president [[Getúlio Vargas]], la samba va guanyar ''status'' de "música oficial" del Brasil.<ref name="SAMBA-NACIONAL-PARANHOS">PARANHOS, Adalberto. "A invenção do Brasil como terra do samba: os sambistas e sua afirmação social". ''Revista História'' (São Paulo), vol. 22, núm. 1; UNESP 2003, pp. 81-113</ref><ref name="SAMBA-NACIONAL-NAPOLITANO-LATIN-MUSIC-REVIEW">NAPOLITANO, Marcos. Auxilio luxuoso: Samba simbolo nacional, geração Noel Rosa e indústria cultural. Latin American Music Review - Volume 25, Number 2, Fall/Winter 2004, pp. 259-263</ref> Als anys següents, la samba es va desenvolupar en diverses direccions, del "samba canção" a les bateries d'escoles de samba. Un dels nous estils va ser la "[[bossa nova]]", creada per membres de la [[classe mitjana]], entre ells [[João Gilberto]] i [[Antonio Carlos Jobim]].
Als [[dècada del 1970|anys seixanta]], els músics de la bossa nova van iniciar un moviment de rescat dels grans mestres de la samba. Molts artistes van ser descoberts pel gran públic del moment. Noms com [[Cartola]], [[Nélson Cavaquinho]], Zé Keti e Clementina de Jesus van gravar els seus primers discos. Als setanta la samba se sentia molt a les ràdios. Compositors i cantants com Martinho da Vila, Bezerra da Silva, Clara Nunes i Beth Carvalho dominaven les llistes d'èxits. Al començament [[dècada del 1980|dels vuitanta]], després d'un període d'oblit, on les ràdios eren dominades per la música de [[discoteca]] i pel [[rock]] brasiler, la samba va reaparèixer a l'escenari brasiler amb un nou moviment, anomenat "pagode". Nascut als suburbis carioques, el pagode era
== Etimologia i orígens ==
| |||