Dionisi el Vell: diferència entre les revisions

Amb les mans lliures a l'illa, Dionís va començar els seus projectes contra les ciutats gregues d'Itàlia. Aliat a [[Locris]] després del seu casament amb Doris, la filla d'un dels caps de la ciutat, el seu objectiu fou [[Rhègion]], on a més a més es refugiaven elsnombrosos exiliats siracusans. Dionís va establir a Messana una colònia de ciutadans de Locris (i de la seva ciutat depenent de [[Medma|Medama]]). Les ciutats d'Itàlia, que patien la pressió dels pobles de l'interior, van formar una lliga defensiva tant contra els bàrbars com contra Dionís, però aquest es va aliar als [[lucans]] als qui va enviar una flota dirigida pel seu germà Leptines ([[390 aC]]). El [[389 aC]] va derrotar a la Lliga al riu [[Heloros]] i mercès a això va poder sotmetre [[Caulònia]], [[Hipponium]], i finalment, després d'un setge d'onze mesos, [[Rhègion]] ([[387 aC]]). Molts dels habitants d'aquestes ciutatciutats foren enviats a Siracusa, i els seus territoris donats a [[Locris]].

Dionís va arribar així a laal cimeracim del seu poder. Governava tota [[Sicília]] oriental directament o per aliats interposats, i tot el sud d'Itàlia a través de [[Locris]]. Va combatre els pirates [[etruscs]], contra els que va enviarenviant una flota de 60 trirrems amb la quequal va conquerir ''Pyrgi,'' el port de [[Caere]], i va saquejar el temple de Matuta. També va fer una expedició a [[Còrsega]] però no s'hi va establir. Va fundar una colònia a [[Lissa]], a la [[mar Adriàtica]], i un altre a [[Àdria]], al [[Picè]]; segurament també va fundar [[Ancona]]. Va ajudar alsels espartans contra els atenencs per impedir que aquests s'apoderessin de [[Còrcira]] ([[373 aC]]) i contra el poder emergent de [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. El seu comerç amb les tribus del [[vènets]] està testimoniat per les troballes arqueològiques. Als [[il·liris]] els va ajudar en contra dels seus veïns els [[molossos]] d'[[Regne de l'Epir|Epir]], i es va aliar als [[gals]] que s'havien establert a Itàlia i delsva quecontractar-ne vacom contractara mercenaris.

El [[383 aC]] la guerra amb Cartago es va renovarreprendre per un temps; es van lliurar dues grans batalles, una guanyada per cada bàndol, en llocs desconeguts; a la guanyada per Dionís el general [[Mago (396 aC)|Magó]] va morir; a la segona els siracusans foren derrotats amb fortes pèrdues. La pau que va seguir establia el riu [[Halicos]] com a frontera. Una nova guerra va esclatar el [[368 aC]] i en aquesta lluita les forces de Dionís van arribar fins a l'extrem occidental de [[Sicília]] i van assetjar [[Lilibea]]; en arribar l'hivern es van aturar els combats i Dionís va morir abans de la seva continuació ([[367 aC]]).

Dionís vahavia enviudar de la seva primera muller la filla d'Hermòcrates, i després es va casar amb dues dones a la vegada, el mateix dia i al mateix moment amb dues dones a la vegada: Doris, fillsfilla d'un cap de Locris, i Aristòmaca, filla del seu antic amic [[Hipparí]]. Amb Doris va tenir tres fills dels quals; el gran, [[Dionís el Jove|Dionís]], fou el seu successor. Amb Aristòmaca en va tenir 4 fillsquatre, dos masclesfills ([[Hipparí]] i [[Niseu]]) i dues filles (''Sophrosyne'' i ''Arete'').