Peleu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
afegeixo dades i referència |
||
Línia 1:
[[Fitxer:NAMA Pélée, Achille & Chiron.jpg|thumb|right|200px|'''Peleu''', [[Aquil·les]] i [[Quiró]] (circa [[500 aC]], Museu Arqueològic Nacional d'[[Atenes]]).]]
'''Peleu'''<ref name="Ovidi">{{citar llibre |cognom=Ovidi Nasó |nom=P. |coautors=Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra |títol=Les Metamorfosis, L. III |url=http://books.google.cat/books?id=5YSulusACJcC&pg=PA2&dq=metamorfosis+ovidi+fundaci%C3%B3+metge&hl=ca&ei=bix6TJ_AM5Kd4AbptoTIBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCsQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |editorial=Fundació Bernat Metge |lloc=Barcelona |data=1932 |isbn= }}</ref> (en [[Grec antic|grec]] Πηλεύς ''Pêleús'') segons la [[mitologia grega]], fou un [[heroi grec]] que fou pare d'[[Aquil·les]].
==
Peleu nasqué en el si de la família reial d'[[Egina (illa)|Egina]], era fill del [[Èac| Rei Èac]] (al seu torn fill del [[Llista de déus grecs#Els dotze déus de l'Olimp|déu]] [[Zeus]] i la [[nimfa]] [[Egina (mitologia)|Egina]]) i d'[[Endeis]] (filla del mític bandoler [[corint]]i [[Esciró]] o del [[Centaure (mitologia)|centaure]] [[Quiró]], segons les versions). El seu germà es deia [[Telamó]] i tenia un germanastre, fill natural del seu pare amb la [[nereides|nereida]] [[Psàmate (filla de Nereu)|Psàmate]], anomenat [[Focos]].
== Aventures ==
Per haver participat amb [[Telamó]] en la [[mort]] de [[Focos]] hagué d'exiliar-se i fou acollit per [[Eurició (fill d'Àctor)|Eurició]], [[rei]] de [[Regne de Ftia|Ftia]], que el purificà del seu [[crim]] i li concedí la mà de la seua [[fill]]a [[Antígona (filla d'Eurítion)|Antígona]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hard |nom=Robin |títol=The Routledge Handbook of Greek Mythology |url=http://books.google.cat/books?id=XfGw5uYrDMYC&pg=PA533&dq=antigona+polydora&hl=ca&sa=X&ei=yMjpUPrWJMLRhAeojYHwBQ&ved=0CDYQ6AEwAA#v=onepage&q=antigona%20polydora&f=false |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2004 |pàgines=p.533 |isbn=0415186366}}</ref>
Durant la [[cacera]] del [[senglar de Calidó]] va matar accidentalment el seu [[sogre]] i aleshores anà a [[Iolcos]] perquè [[Acast]], el fill de [[Pèlias]], el purifiqués; però [[Astidamia]], l'esposa d'[[Acast]],
Per consell de [[Zeus]], prengué com a esposa la [[Nereides|nereida]] [[Tetis (mare d'Aquil·les)|Tetis]]. L'origen d'aquesta unió va ser el següent: [[Zeus]] i [[Posidó]] es disputaven la mà de Tetis, però [[Temis]] (o potser [[Prometeu (mitologia)|Prometeu]]) els va predir que el fill de Tetis seria més poderós que el seu pare. Les dues divinitats van abandonar la seva discussió i van buscar la manera de casar-la amb un mortal, per al qual, el fet de que aquesta profecia s'acomplís, no representés cap inconvenient. Una versió una mica diferent diu que va ser Prometeu qui va dir a Zeus que si Tetis li donava un fill, aquest el destronaria i seria l'amo del cel, o també que Tetis va refusar unir-se a Zeus per respecte a [[Hera]], que l'havia criat. Ple de còlera i per castigar-la, Zeus l'hauria obligat a casar-se amb un mortal. Els déus van resoldre donar-li Peleu com a espòs, però ella no va voler. Com a deessa marina posseïa el do de transformar-se en el que volgués, i per escapar-se de la persecució de Peleu es transformà successivament en vent, en arbre, en ocell, en tigre, en lleó, en serp i finalment en sípia. Peleu, aconsellat pel [[Centaure (mitologia)|centaure]] [[Quiró]], la va retenir amb força i al final ella es va convertir en divinitat i en dona. Les noces van tenir lloc al mont [[Pelió]] amb l'assistència dels déus. Les [[Muses]] van cantar l'epitalami, i tothom va oferir regals als nuvis. Entre els regals més remarcables destaca una llança de freixe, regal de Quiró i dos cavalls immortals, Bali i [[Xantos (cavall)|Xantos]], regals de Posidó. Aquests cavalls seran junyits més endavant al carro d'[[Aquil·les]], l'heroi fill de la unió de Peleu i Tetis.
En la seva vellesa, mentre Aquil·les era a [[Troia]], Peleu va ser atacat pels fills d'[[Acastos]] Arcandre i Arquíletes, en el moment en què acabava la [[guerra de Troia]]. Expulsat de Ftia, es refugià a l'illa de [[Kos|Cos]], on va trobar el seu nét [[Neoptòlem]]. Allà va ser acollit per un descendent d'Abant anomenat Moló, i hi va morir. Una altra versió que ens explica l'''[[Andròmaca (Eurípides)|Andròmaca]]'' d'[[Eurípides]], el fa sobreviure a Neoptòlem i intervenir a favor d'[[Andròmaca]] en contra dels plans d'[[Hermione (mitologia)|Hermíone]]. D'aquesta mateixa tradició sembla que en deriva la versió de [[Dictis de Creta]] que diu que Neoptòlem va alliberar Peleu, presoner dels fills d'Acast, i li va retornar el seu reialme, abans de morir a mans d'[[Orestes (mitologia)|Orestes]] a [[Delfos (ciutat)|Delfos]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=423|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
==Bibliografia==▼
{{commonscat}}▼
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 169.▼
==
{{
{{Autoritat}}▼
▲== Bibliografia ==
▲* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62,
▲{{Autoritat}}
▲{{commonscat}}
[[Categoria:Herois grecs descendents de Zeus]]
| |||