Paritat interinsular: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot endreça categories |
m Corregit: a una acord > a un acord |
||
Línia 11:
A Eivissa, la defensa de la paritat i la formulació d'un model de comunitat autònoma basat gairebé en exclusiva en els consells insulars va tenir en la dreta el seu principal defensor, ja que el predomini electoral d'[[Aliança Popular de les Illes Balears|Aliança Popular]] i del Partit d'Eivissa i Formentera a les [[Pitiüses]] era molt fort. El [[PSOE Balear|PSOE]], en canvi, mantenia una posició favorable a una representació proporcional. [[UCD]] el novembre de 1977 no es mostrava decidida per cap dels dos sistemes. A Menorca l'Assemblea de Menorca el 10 de novembre de 1977 es va pronunciar a favor de la paritat i va reclamar un pronunciament definitiu de la Comissió Tècnica Interinsular sobre el projecte de pre-autonomia per a les Balears. El 19 de novembre la UCD va acceptar la representació paritària en el [[Consell General Interinsular]], el PSOE ho havia fet el dia 18, i el sistema paritari va ser ratificat per la Comissió Tècnica Interinsular el 23 de novembre.
La proposta dels parlamentaris illencs deixava en mans del consells, ens d'administració local, la quasi totalitat de la gestió i l'organisme interinsular estava compost per persones nomenades pels consells insulars. Però el Govern de Madrid va proposar la creació d'un ens regional pre-autonòmic de caràcter executiu per damunt l'Administració local, que substituiria el Consell General Interinsular i que seria integrat majoritàriament per parlamentaris. La negativa de Madrid a acceptar els plantejaments insularistes estrictes basats en la paritat i la subsidiarietat va dur a un moment d'aturada de les negociacions el gener i febrer de [[1978]]. [[Abel Matutes Juan|Abel Matutes]], des d'Eivissa, mantenia una posició que considerava innegociable la paritat. Finalment, el mes de març, es va arribar a
== Notes ==
| |||