Assíria: diferència entre les revisions

 

El 747 aC, va pujar al tron de Babilònia [[Nabonasar]] (Nabu-Nasir 747-734 aC), que va actuar independentment, quan Assíria estava afectada per una epidèmia de pesta i a la vora de la guerra civil, i amenaçada per Urartu pel nord. El 746 aC, la capital [[Kalhu]] es va unir a la revolta i, l'any següent, el general Pulu va assolir el tron, va agafar el nom de Teglatfalassar III, i reorganitzà el país, el govern i l'administració, de manera que va ser més eficient. Va conquerir Babilònia i la va sotmetre altra vegada a tribut; després va derrotar Urartu i els medes i va anar a [[Regió de Síria|Síria]], que s'havia independitzat, i va sotmetre Fenícia ([[Arpad]] el 740 aC després de tres anys de setge), [[Hamah]] i altres principats; [[Azaries]] ([[Uzies]]), el rei jueu aliat a Hamah, va haver de pagar-li tribut. El 729 aC, va ocupar el país dels [[filisteus]] i va envair [[Israel]] en auxili del rei Ahaz de [[Regne de Judà|Judà]], que l'havia cridat; Rasin de Damasc fou derrotat i mort, i Damasc fou finalment conquerida el 732 aC i els seus habitants deportats. El 729 aC, va agafar-se el títol reial de Babilònia i deposà Nabumukinzeri (Ukinzer), a qui va fer presoner. Va morir el 727 aC i el va succeir Salmanassar V, que va establir províncies per a l'imperi, eliminà els vassalls dubtosos i els substituí per governadors temporals. Com que Israel no pagava el tribut, va envair el país i va assetjar la capital, [[Samària]], tres anys. Va morir sobtadament el 722 aC i va ocupar la corona Sargon II

 

Sargon fou assassinat durant la lluita contra els [[cimmeris]] i el va succeir el seu fill Sennàquerib, que va traslladar la capital a Nínive, on va establir un sistema d'irrigació de canals amb el treball dels deportats. Judà es va revoltar vers el 701 aC (aliat amb [[Egipte]]) i Sennàquerib va anar a Jerusalem, però no va poder entrar a la ciutat i es va conformar amb un petit tribut. Mentrestrant, el 703 aC, Babilònia s'havia revoltat; poc després, Madukaplaiddina va tornar a la ciutat i se'n va fer rei, però fou atacat per Sennàquerib, va morir i el tron de Babilònia fou lliurat per l'assirià a Belibni, que aviat es va revoltar també i fou derrotat per Sennàquerib el 700 aC i, llavors, va donar el tron al seu fill Assurnadinsumi (Ashur-Nadinshum). El 694 aC, va fer una campanya contra Elam, que va assolar; els elamites van atacar Babilònia i van capturar Assurnadinsumi, se'l van emportar a Elam i col·locaren en el tron Nergalusezib, però els assirians van tornar-hi l'any següent i Nergalusezib fou fet presoner; el tron va passar a un príncep nadiu anomenat ''Musezib-Marduk'', ajudat pels elamites; però, al cap de quatre anys (689 aC), els assirians van tornar, el van ocupar, van destruir la ciutat i en deportaren els habitants. El 681 aC va morir, segurament assassinat (segons la [[Bíblia]]) pels seus fills [[Adramalec]] i [[Sharazar]], que van fugir a Urartu. La seva mort fou interpretada com un càstig dels déus per la destrucció de la ciutat. El seu fill Assarhaddon (Esarhadon), que havia estat virrei de Babilònia uns 7 anys, va canviar la política i va reconstruir la ciutat esperant el perdó dels déus; va derrotar a Ur una revolta que no va obtenir el suport elamita, i va derrotar també [[cimmeris]] i [[medes]]; cap a l'oest, va envair Fenícia, on alguna de les ciutats s'havia aliat a Egipte (Sidó fou saquejada el 677 aC) i va capturar el rei rebel de Judà, Manasès, a qui va fer presoner; el 673 aC, va atacar Egipte sense èxit, però el 671 ho va aconseguir i va conquerir el país; el faraó [[Taharqa]] (690-664 aC) va fugir cap al sud i els assirians es van fer amos del país. Quan va fer una nova campanya contra Egipte va morir, el 669 aC.