Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona: diferència entre les revisions

Encara sense comptar amb la presència del general Goded, els rebels de Barcelona dirigits pel comandant López Amor van sortir als carrers barcelonins a trenc d'alba de diumenge [[19 de juliol]] de [[1936]] i el ''Regiment d'Infanteria N°; 13'' es dirigí a ocupar els punts claus de la ciutat. Poc després se'ls van unir el ''Regiment de Cavalleria de Montesa'' i el ''Regiment de Dracs de Santiago'', tots dirigits per oficials revoltats. Se'ls va unir també una bateria del ''7è Regiment Lleuger d'Artilleria''. Els soldats havien estat despertats molt aviat de les casernes i havien rebut una generosa ració de conyac. A uns se'ls va dir que havien d'anar a aixafar un aixecament anarquista, i a altres que anaven a desfilar per la ciutat en honor de l'[[Olimpíada Popular]] que estava tenint lloc per aquestes dates. Per desconcertar els republicans, els soldats van rebre ordres dels seus oficials d'aixecar el puny.<ref>. Jesús Pérez Salas, pp.83-100 </ref> Els [[Mossos d'Esquadra]], dirigits pels coronels [[Frederic Escofet i Alsina|Escofet]] i [[Enric Pérez i Farràs|Pérez Farrás]], es van mantenir lleials a la Generalitat com ja havien fet el [[1934]]. La columna d'infanteria, sota el comandament de López-Amor, va arribar fins a la Plaça de Catalunya i va aconseguir l'edifici de la [[Telefònica]] mitjançant unaun estratagema, però no va poder fer res més.<ref name="p260"/> Els oficials que dirigien la rebel·lió van ser incapaços d'executar el seu pla quan es van trobar amb la forta resistència de les forces de seguretat i les milícies obreres. L'aeròdrom del [[Aeroport de Barcelona - el Prat|Prat]] (junt amb l'esquadrilla aèria que hi estava destinada) s'havia mantingut fidel al govern gràcies a la decidida acció del seu comandant, el [[Felip Díaz i Sandino|Coronel Díaz Sandino]].<ref name="p260">. [[Hugh Thomas]], pàg. 260 </ref> Va ser un dur cop per als militars revoltats però van seguir endavant amb els seus plans.