Marcelino Menéndez Pelayo: diferència entre les revisions

Va estudiar el batxillerat en l'Institut Cantàbric de la seva ciutat natal, on va destacar per la seva bona memòria. Posteriorment, va completar la seva formació en la [[Universitat de Barcelona]] (1871–1873) amb [[Manuel Milà i Fontanals]], en la de [[Universitat de Madrid|Madrid]] (1873), on una arbitrarietat acadèmica del catedràtic [[Nicolás Salmerón]], que va fer repetir curs als seus alumnes sense ni tan sols haver-los examinat, l'hauria d'enemistar a mort amb el [[krausisme]] postkantià i els hegelians en general, i a [[Valladolid]] (1874), on va intimar amb el qual seria el seu gran amic, el conservador [[Gumersindo Laverde]], que el va apartar del seu [[liberalisme]] inicial i el va orientar cap al partit més conservador, el dels anomenats [[neocatòlic]]s. Va fer un viatge d'estudis a biblioteques de Portugal, Itàlia, França, Bèlgica i Holanda (1876–1877) i va exercir de [[catedràtic d'universitat|catedràtic]] de la Universitat de Madrid (1878) després de passar per un tribunal en el qual estava un altre gran culte i crític, [[Juan Valera y Alcalá Galiano]], acudint a la [[tertúlia]] nocturna, a la seva casa.