Thor Heyerdahl: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: un us selectiu > un ús selectiu |
m Corregit: al public en > al públic en |
||
Línia 130:
Un dels seus últims projectes, ''[[:en:Jakten_på_Odin|Jakten på Odin]]'', 'La Recerca de Odin', fou una sobtada revisió de les seves hipòtesis sobre Odin, en desenvolupament i progres de les excavacions iniciades per ell mateix al 2001–2002 a [[Azov]], [[Rússia]], a prop del [[Mar d'Azov]] al nord-est del [[Mar Negre]].<sup>[35]</sup> Heyerdahl cercava les restes d'una civilització perquè coincidís i donés explicació a l'assentament de Odin a Snorri Sturlusson, una mica al nord del seu objectiu original de l'Azerbaidjan, al [[Mar Caspi]], on havia estat només dos anys abans. Aquest projecte generava dures crítiques i acusacions de la pseudociència d'historiadors, arqueòlegs i lingüistes a Noruega, els quals acusaven Heyerdahl d'un ús selectiu de les fonts, i d'una manca bàsica de metodologia científica en el seu treball.<sup>[36][37]</sup>
La reclamació principal de Heyerdahl es basava en les semblances de noms de la mitologia nòrdica i els noms geogràfics de la regió del Mar Negre, per exemple ''Azov'' i ''Æsir'', [[Udi]] i [[Odin (déu)|Odin]], [[Týr|Tyr]] i [[Turquia]]. Filòlegs i historiadors rebutgen aquests paral·lelismes i creuen que són meres coincidències i/o anacronismes, per exemple la ciutat d'Azov no va tenir aquest nom fins uns 1000 anys després que Heyerdahl reclames que Æsir habitava allà. La controvèrsia que envolta el projecte de "La recerca d'Odin" fou, en moltes qüestions, típic si tenim en compte la relació entre Heyerdahl i la comunitat acadèmica. Les seves teories rarament comptaven amb l'acceptació científica, mentre que Heyerdahl també rebutjava tota crítica científica i es concentrava en publicar les seves teories en llibres populars dirigits al
Des de 2012, la hipòtesi de Odin de Heyerdahl no ha estat encara validada per cap historiador, arqueòleg o lingüista.
| |||