Comtat d'Alvèrnia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
m Corregit: per sentencia de > per sentència de |
||
Línia 9:
Al morir Guillem II el va succeir el seu nebot Guillem III el jove, el fill d'[[Acfred I de Carcassona]] però pel dret de la seva mare Adelinda, germana de Guillem II, que fou així comte. Guillem III el Jove era fill del [[comte Acfred I de Carcassona]] i [[Rasès]] i probablement un legitimista. Va morir vers el [[926]]. El seu germà Acfred I d'Aquitània el va succeir i va morir sense successió menys de dos anys més tard ([[927]]). El comtat va passar a [[Ebles Manser]], ex [[Comtat de Poitou|comte de Poitou]] i [[Ducat d'Aquitània|duc d'Aquitània]], fill (bastard) de Ranulf o [[Rainulf II de Poitiers]] (fill de Rainulf I de Poitiers i successor de [[Bernat de Gòtia]]; cal esmentar que Rainulf I fou fill de Guerau, comte d'Alvèrnia mort el [[841]]). Ebles va ser deposat el [[934]] pel rei [[Raül de França]], que va donar el comtat d'Alvèrnia a [[Ramon III Ponç de Tolosa]]. No obstant Guillem va conservar el títol de duc d'Aquitània (Guillem II el Jove) que va transmetre al seu fill [[Guillem III d'Aquitània]] Cap d'Estopa, i que va recuperar Alvèrnia a la mort del comte tolosà. Guillem III va morir el [[963]] i altra vegada el comtat va tornar a estar en litigi amb Tolosa on era comte Guillem IV Tallaferro.
Després de la mort de Bernat Plantapilosa comença a esmentar-se el nom d'alguns vescomtes que regien el contat per absència del comte. El primer fou Armand i la seva nissaga va arribar a ostentar el títol comtal a mesura que els comtes van anar perdent poder més ocupats en els afers de Poitou i Tolosa. Armand va tenir dos fills, Robert, que va portar el títol de [[Vescomtat d'Alvèrnia|vescomte d'Alvèrnia]], i Matfred, que va rebre la senyoria de Thiern i fou el seu primer vescomte (vegeu [[Vescomtat de Thiern]]). Segurament ja abans del [[1000]] el vescomte Guillem d'Alvèrnia, de la línia de Robert, va assumir el títol de comte. La seva nissaga es va trencar el [[1155]] quan el comte Guillem VIII el jove va ser enderrocat pel seu oncle Guillem IX el vell, però va poder mantenir una part del comtat ([[Comtat de Beaumont|Beaumont]], [[Chamaliers]] i [[Montferrand]] principalment). Si bé se'ls anomena sovint [[Comtat de Clarmont|comtes de Clarmont]], es tendeix a evitar aquesta denominació per no confondre aquesta branca comtal amb la dels [[Comtat de Clermont-en-Beauvaisis|comtes de Clermont-en-Beuvaisis]] o amb els [[Bisbat de Clarmont|comtes-bisbes de Clarmont]]. Els comtes de Clarmont van ser reconeguts el [[1302]] com a [[Delfinat d'Alvèrnia|Delfins d'Alvèrnia]]. El 1209 el rei de França va apropiar-se de força territoris a l'Alvèrnia, les anomenades [[Terres d'Alvèrnia]], que van ser concedides en feu a un fill del rei al segle XIII però de fet van pertànyer a la corona fins al [[1360]] en què foren erigides en el [[Ducat d'Alvèrnia]] per a Joan I duc de Berry i que va passar també als Borbó per matrimoni fins que el [[1527]] va retornar a la corona per
El [[1209]] el rei, que havia rebut l'ajut del bisbe de Clarmont Robert I ([[1195]]-[[1227]]) per ocupar les Terres d'Alvèrnia, el va premiar amb l'atorgament del feu de la ciutat de [[Clarmont d'Alvèrnia|Clarmont]], incorporat a la senyoria eclesiàstica.
| |||