Qarakhànida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: introducció del islam entre > introducció de l'islam entre |
m Corregit: incert, be a > incert, bé a |
||
Línia 82:
Elks kara khitai van posar al tron de Samarcanda a diversos khans titelles, i a Bukharà el poder va passar de facto als caps religiosos sunnites, els sudur de la família Burhan, lleials als kara khitai tot i que eren pagans (pero tolerants). Rukn al-Din Mahmud ibn Muhammad va restar al [[Gran Khorasan |Khurasan]] fins a la seva mort el [[1164]], i quan Sandjar fou fet presoner pels oghuz va ser proclamat emir de Khurasan per l'exèrcit seljúcida mancat de cap ([[1153]]). Sandjar fou alliberat el 1156 i Mahmud va reprendre el títol quan va morir ([[1157]]). La seva branca (branca hasanita) es va extingir amb els seus fills Nasr i Muhammad i el khanat va quedan en poder de la branca alida.
El [[1204]] Ala al-Din Muhammad khwarizm-shah, va demanar ajut contra els gúrides al ''gurkhan'' dels [[kara-khitai]], el seu nominal sobirà, que va enviar al general Tayanku-Taraz i al khan qarakhànida Uthman ([[1200]]-[[1212]]), senyor de Samarcanda. Amb aquest reforç Ala al-Din va derrotar els [[gúrides]] a Hazarasp (1204). Els kara-khitai van empaitar als gúrides i els van derrotar completament a [[Andhakui]] a l'est de Balkh (setembre-octubre del 1204). Uthman va fer aliança amb Ala al-Din i junts van ocupar [[Bukharà]]; la sobirania dels khwarizm-shah sobre sobre els qarakhànides de Transoxiana es va establir substituint a la dels kara-khitai. Aquestos van reaccionar i van recuperar Samarcanda, però el general Tayanku fou fet presoner en una batalla lliurada en un lloc incert,
El [[1212]] Uthman de Samarcanda va refusar obediència al khwarizm-shah. Ala al-Din va avançar cap a la seva capital, la va conquerir i saquejar i va fer executar a Uthman, que fou el darrer representant de la dinastia qarakhànida que havia governat Transoxiana durant més de dos segles.
| |||