Langston Hughes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Universitat de Columbia > Universitat Colúmbia |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[fitxer:LangstonHughes.jpg|thumb|Langston Hughes,
'''Langston Hughes''' ([[Jlin]], [[Missouri]], [[Estats Units]], 1 de febrer de 1902 — [[Nova York]], 22 de maig de 1967) va ser un [[poeta]], [[novel·lista]], [[dramaturg]] i editorialista estatunidenc. El seu renom és degut en gran part a la seva implicació en el moviment cultural anomenat ''[[Renaixement d'Harlem|Renaixement de Harlem]]'' que va sacsejar [[Harlem]] en els [[anys 1920]].
== Biografia ==
[[fitxer:Langston Hughes 1902.jpg|thumb|left|Langston Hughes bebè el 1902]]
Nascut James Mercer Langston Hughes, Langston Hughes va néixer a Joplin, a [[Missouri]]; la mare, Carrie Langston Hughes, era professora i el pare es deia James Nathaniel Hughes. Després del seu divorci, el pare de Langston va emigrar al principi a [[Cuba]], després a [[ciutat de Mèxic]] pel racisme que patia als Estats Units. Després de la separació dels seus pares, el jove Langston va marxar del domicili familiar per anar a viure amb una de les seves àvies, Mary Langston, a Lawrence, a [[Kansas]]. Mary insistirà a Langston sobre l'orgull
[[fitxer:Hughes_high_school_1919_or_1920.jpg|thumb|Langston Hughes a Cleveland, Ohio, al final dels anys 1910]]
A la seva escola de Cleveland, Hughes participarà en el diari dels estudiants i escriurà les seves primeres novel·les, poesies i obres de [[teatre]]. Durant aquest període, descobrirà el seu amor pels llibres. Entre les referències del jove poeta, figuren el poeta americà Paul Laurence Dunbar o el poeta d'origen suec [[Carl Sandburg]]. El 1919, Hughes es reunirà amb el seu pare a ciutat de Mèxic per a un curt període caracteritzat per tensions entre els dos homes que portarà Langston a diverses temptatives de suïcidi. Després d'haver acabat el seu ensenyament secundari el juny de 1920, Langston tornarà a veure el seu pare per tal de convèncer-lo per finançar els seus estudis a la [[Universitat Colúmbia]]. Ara bé, els punts de vista dels dos homes discrepen: mentre que Langston es veu escriptor, James, el pare, espera veure el seu fill seguir una carrera d'enginyer. Malgrat això, els dos homes aconsegueixen posar-se d'acord i està decidit que Langston estudiarà a Columbia i seguirà en paral·lel els estudis d'enginyeria. Els seus estudis a Columbia són relativament concloents, encara que decidirà el 1922 de deixar la institució havent sofert, entre d'altres, el [[racisme]] dels seus camarades de curs. Tret de la seva universitat, Langston prioritzarà les alegries dels carrers de [[Harlem]] a la seva escolaritat.
Per viure, Langston acapara, doncs, petites feines com la de jugador al S. Malone, que solcarà durant l'any 1923 les costes de l'Àfrica occidental i d'Europa. Després d'un curt sojorn parisenc, Hughes tornarà a [[Washington DC|Washington]], on es reunirà amb la seva mare. De nou, Langston acapara petites feines abans de convertir-se en l'ajudant personal del professor Carter G. Woodson en l'Associació per a l'Estudi de la Vida i la Història del Poble Afroamericà o
Els seus estudis a la Universitat de Lincoln a [[Pennsilvània]], que començarà al final dels anys 1920, són sancionats el 1943 per l'obtenció de l'equivalent americà del [[doctorat]] en literatura. Gran viatger, multiplicarà també les expedicions a través del món, encara que senti profundament [[Harlem]] al seu cor.
Langston Hughes es va morir a l'edat de 65 anys, el 22 maig de 1967 a [[Nova York]], a conseqüència d'un càncer de pròstata. Les seves cendres van ser dispersades prop del Centre Arthur Schomberg per a la Recerca de la Cultura Negra, situat a Harlem (en anglès:
== Carrera ==
Va començar com a escriptor fent de periodista per al diari oficial del [[NAACP]], ''The Crisis'', i va publicar el 1926 el seu primer recull de poemes ''The Weary Blues,'' del qual és extret un dels seus poemes més famosos: ''The Negro Speaks Rivers '' o ''El
::He conegut els rius:
::He conegut rius antics com el món i més vells
| |||